CNL deDe "Polseres vermelles" al Voluntariat per la llengua
Em dic Aldo Antonio Juárez Saucedo! Tinc 20 anys i vaig néixer en una ciutat petita del centre de Mèxic que es diu Guadalupe, a Zacatecas, però actualment visc a Guadalajara, també a Mèxic. Ara faig un curs d'enginyeria civil a la Universitat de Guadalajara.
Des de petit m'ha agradat molt conèixer altres cultures. On vivia, hi havia molta població indígena, i sempre em preguntava per què ells podien parlar d'una manera diferent de la meva. Va ser després que vaig comprendre que no tothom parlava de la mateixa manera que jo i que les cultures moltes vegades depenien d'una llengua. Després vaig començar a conèixer molt de les cultures del món, inclosa la cultura espanyola. També vaig començar a enamorar-me de totes aquestes cultures, i a descobrir-les a través de la llengua. Quan vaig descobrir la cultura catalana em va sorprendre que, tot i que era un poble que es trobava a Espanya, es tractava d'una cultura molt diferent i especial.
Quan estudiava francès, un dels meus professors era de Perpinyà, i sempre ens parlava de la importància de la cultura catalana en aquesta regió de França i que ell es penedia molt de no parlar la llengua, perquè trobava que era una llengua que ja no es parlava gairebé gens a França. És després, quan vaig començar a mirar sèries catalanes com Polseres Vermelles, Benvinguts a la Família o Merlí en català que em vaig convèncer que era una cultura que volia conèixer millor; que aquesta llengua que es parlava en aquestes sèries la volia parlar jo també, perquè la trobava molt bonica i interessant. I és també quan vaig llegir de la situació del català que em vaig adonar que era una llengua que calia aprendre per preservar-la, encara que només es parlés en un lloc molt lluny d'on jo vivia.
Al principi el vaig començar a aprendre mirant vídeos a internet, i és així com vaig descobrir Parla.cat. Immediatament em vaig inscriure a un curs i vaig començar a aprendre català. Recordo que les hores passaven massa ràpid i sempre volia conèixer més paraules, més verbs i més estructures i comparar-les amb el castellà o el francès per veure com havia evolucionat cadascuna: vaig començar a descobrir la cultura catalana, el menjar, els llocs, les tradicions, la literatura, la música i la història. Era un sentiment que volia compartir amb algú, parlar-ne amb algú, que algú em mostrés més de la cultura catalana, i com que visc a Mèxic això resultava una mica complicat.
Va ser a Parla.cat que vaig trobar el Voluntariat per la llengua, i m'hi vaig inscriure. Un temps després vaig conèixer la meva parella lingüística: l'Estefanía. Francament, em va caure molt bé. La primera vegada que vam parlar, vam parlar molt temps de moltes coses de la cultura catalana (vam xerrar durant quasi 3 hores). Finalment havia trobat algú amb qui compartir tot allò que durant mesos no havia pogut compartir i resoldre tots els dubtes als quals no havia donat resposta: em vaig adonar que el català i la cultura catalana eren tan meravellosos com havia pensat.
Encara que actualment no tinc plans d'anar a Catalunya o algun lloc dels països catalans, anar-hi és quelcom que vull fer, per viure l'experiència i la cultura catalana jo mateix en persona, però per ara estic molt feliç d'haver trobat aquesta cultura i poder portar una petita part d'aquesta fantàstica cultura en mi!