CNL deEL CATALÀ EN L’ETIQUETATGE
Llengua i Empresa. Empresarial Girona
Què diu la legislació europea, espanyola i catalana sobre els aspectes lingüístics en l'etiquetatge de productes?
El sis de juliol d’aquest 2011 el Parlament Europeu va aprovar un nou reglament sobre etiquetatge que, entre altres aspectes, regula els usos lingüístics en les etiquetes. Aquest reglament no diferex gaire del que estava vigent fins aquell moment i deixa la regulació lingüística en mans dels estats membres.
La legislació espanyola sobre aquesta matèria es regeix per dos reial decrets que tenen ja més de 12 anys. Concretament es tracta del RD 1334/1999, de 31 de juliol, que regula les etiquetes dels productes alimentaris, i el RD 1468/1988, de 2 de desembre, que tracta sobre la resta de productes industrials. En tots dos casos s’estableix que les indicacions obligatòries hauran d’expressar-se, almenys, en castellà. En queden fora els productes tradicionals que només es comercialitzen en una comunitat autònoma amb una altra llengua oficial.
A Catalunya, la llengua de l’etiquetatge la marca el Codi de consum, Llei 22/2010, de 20 de juliol. L’article 128-1, 2b diu que les persones consumidores tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig dels béns i els serveis, i especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat.
La Llei de política lingüística, per la seva part, determina en l’article 34 que els productes amb denominació d’origen, denominació comarcal o denominació de qualitat han d’etiquetar-se necessàriament, com a mínim en català, i que en la resta de productes les dades de l’etiquetatge, l’embalatge i les instruccions d’ús poden figurar en català, en castellà o en qualsevol altra llengua de la UE. També estableix que la Generalitat de Catalunya ha de regular per reglament la informació de l’etiquetatge per garantir-hi la presència del català
En conclusió doncs, cap norma impedeix l’etiquetatge en català tot i que algunes informacions d’alguns productes hagin de figurar també en castellà. D’altra banda, sí que hi ha certs productes que han d’incloure obligatòriament el català.
Així, si tenim en compte que la presència de la llengua pròpia acosta més el comprador al producte i a l’empresa, una bona estratègia pot ser incloure-hi sempre el català, al costat del castellà o d’altres llengües quan calgui.
Novembre, 2011