Alcem halters

Aquesta vegada tenim un Llengua i esport de molt de pes. Parlarem d'halterofília. Aquest esport ja va ser olímpic als primers jocs de l'edat moderna, Atenes 1896, i als de Sant Louis 1904. Després va desaparèixer fins a Anvers 1920 i a partir d'aquesta data ha estat present a totes les olimpíades. Així doncs, anem cap a la tarima i a veure qui fa el millor aixecament o alçament.

Els esportistes que practiquen aquesta disciplina són halterofilistes o aixecadors i l'aparell que alcen és l'halter, compost per la barra i discs o discos de pesos variables. L'objectiu final és aconseguir aixecar el màxim de pes i, després d'una indicació del jutge, tornar a  baixar l'halter fins a la tarima. Es pot fer en alguna de les dues modalitats que existeixen: arrencada i dos temps.

Cada modalitat comporta/implica una posició diferents de les mans a l'hora d'agafar la barra, així l'agafada ampla és pròpia de l'arrencada i l'agafada estreta, de la de dos temps. La manera, però, d'agafar la barra s'anomena de ganxo o crochetage.

Per tal de no patir lesions, l'aixecador, a més del mallot preceptiu, porta un cinturó de 12 cm. d'amplada màxima, canelleres i genolleres. A més sol posar-se esparadrap als palmells, al dors de la mà i als dits, i resina a les soles de les botes per no relliscar.

Per tal de no patir lesions, l'aixecador, a més del mallot preceptiu, generalment porta un cinturó de 12 cm. d'amplada màxima, canelleres i genolleres. A més sol posar-se esparadrap als palmells, al dors de la mà i als dits, magnesi a les mans perquè no  rellisquin i abans també es posava resina a les soles de les botes per evitar el mateix.