DE CAP A L’AIGUA

S'acosta l'estiu i cada dia ve més de gust anar a fer unes quantes piscines. Així que, agafem el banyador, el casquet, els taps per a les orelles i el barnús, i de cap a l'aigua.

Nedar és un esport complet i molt saludable però hem de procurar ser rigurosos amb el lèxic específic de la natació. D'entrada, quan ens tirem al vas de la piscina disposats a menjar-nos el carrer ràpid (o el lent), podem triar entre quatre tipus de batuda: el crol, la braça, l'esquena (que no espatlla) i la papallona. Triem el que triem, hem de procurar seguir les línies de fons que ens marcaran el camí i evitaran xocs amb la surada.

Deu, vint, trenta piscines, quantes serem capaços de fer-ne? Alguns llisquen a l'aigua com dofins, d'altres, feines tenim a surar i mirar de no anar a parar al fons. Els cursets i els monitors ens poden ajudar a millorar, a capbusar-nos millor, a inspirar i expirar correctament l'aire i, per als més petits, sempre queda el recurs dels braçals, els xurros, els vuits o, en cas extrem, d'agafar-se a l'escaleta.

Però tots, grans i petits, bons i mals nedadors, podem passar-nos-ho molt bé dins l'aigua i marxar cap al vestidor cansats, contents i una mica més atlètics.

Lèxic extret del fullet De cap a l'aigua, del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Caldes de Montbui.