PATINANT CAP A L’EXCEL·LÈNCIA LINGÜÍSTICA

Què us sembla si ens calcem els patins i fem una ullada al lèxic específic de l'hoquei sobre patints, començant pel mateix nom de l'esport, que generalment pronunciem malament: hoquei és amb h muda i la vocal tònica és la e. Així doncs, es pronuncia de manera molt semblant a OK (no és casualitat que la lliga de divisió d'honor es digui precisament OK Lliga).

En un esport tan arrelat a Catalunya i en què els nostres esquips són un referent a tot el món, no podem baixar la guàrdia en l'aspecte terminològic. Podem començar per l'equipament: hi ha algunes peces que porten tots els jugadors de l'equip, com la colzera, la canyellera (espinillera) -diferent de la canellera (muñequera)-,  la conquilla (coquillera), les genolleres o els guants, que en singular és guant i no guà. N'hi ha, però, d'específiques per al porter, que lògicament ha d'anar molt més ben protegit. Així, tenim la careta o màscara, l'espatllera, el plastró o protector de pit, la guarda o defensa (per a les cames) o el protector de coll. Ah, i el capità ha de portar al braç el braçal (el braçalet és una altra cosa). No oblidem, tampoc, algunes peces que porten els jugadors fora de la pista: la dessuadora i el xandall, per exemple.

La pista de joc també aporta alguns termes interessants, com ara la tanca (valla), els pals de les porteries (postes) o la xarxa (red). I si ja anem al joc, podem trobar magnífiques jugades i bones estratègies: des d'una bona pressió o marcatge estret (pressing), a passades (passes) milimètriques, escombrades amb l'estic, ganxos de cullera, excel·lents driblatges (dribling) i tirs de canell. Sense oblidar-nos del penal (penalti), que tot i que en l'hoquei no és tan determinant com en futbol o handbol, no deixa de ser perillós.

Lèxic extret del Diccionari d'hoquei sobre patins (TERMCAT) i del tríptic Lèxic d'hoquei sobre patins, editat pel Centre de Normalització Lingüística de Lleida

* En cursiva hi ha les formes que hem d'evitar, castellanismes o anglicismes.