JOC, SET I PARTIT

Avui toca parlar de tennis, que des de ja fa un temps podem escriure indiferentment amb una o dues enes: tenis.

Estem en ple període de tornejos ATP; ja s'han jugat el Barcelona Open Banc de Sabadell i  el Masters 1000 de Roma, Roland Garros està acabant i Wimbledon és a tocar. Així doncs, aquests propers mesos parlarem i sentirem parlar molt de tenis, però cal que ho fem amb propietat, amb les formes correctes i amb l'ortografia adequada.

Quina emoció un 40-30 amb punt o pilota de joc, o un 30-40, amb punt o pilota de trencament. I si a sobre hi ha punt o pilota de set, no podem perdre detall de la pista. Imagineu la situació: punt o pilota de partit, moment crucial, i el jugador amb el servei aconsegueix un ace o punt directe. Què més es pot demanar d'un espectacle esportiu?

I és que si el tenis ha aconseguit les quotes de popularitat que té actualment, és en bona mesura per la gran diversitat de cops possibles, que el fan impredictible i molt atractiu. Un bon passing shot, una volea liftada, una mitja volea (botepronto), un lob, un globus, una esmaixada, quantes jugades que ens pot oferir un bon jugador, o una bona jugadora.

A la pista ens fixem en els jugadors, però hi ha altres personatges sense els quals el partit no es podria jugar: els àrbitres o jutges i els aplegapilotes o recollidors de pilotes. L'arbitre de cadira és el principal però la feina dels àrbitres de falta de peu, de línia central, de línia de fons, de línia de servei o de xarxa és tant o més important que la del principal. Sense jutge de xarxa, per exemple, seria molt complicat veure alguns dels lets que es produeixen en un partit.