CNL deESTUDI OFERCAT A LA CIUTAT DE GIRONA
Socioeconòmic
Setembre 2016
Es presenta a Girona l'estudi Ofercat, que es va realitzar durant el tercer trimestre de 2015. Es tracta d'una eina que permet fer una ànalisi sociolingüística per mesurar la presència de la llengua catalana en una població.
El mes de juny es van presentar els resultats de l'estudi Ofercat que es va realitzar a Girona durant el tercer trimestere de 2015. Aquesta era la segona vegada que s'aplicava aquest estudi a la ciutat, ja que se n'havia fet una primera el 2006. En aquesta ocasió, però, l'anàlisi s'ha fet únicament als establiments comercials.
Ofercat és una eina que permet fer una ànalisi sociolingüística per mesurar la presència de la llengua catalana en una població. L'estudi es realitza mitjançant l'observació directa d'un mínim de 400 comerços tant dels principals eixos comercials com la resta del territori, per aconseguir una bona representativitat.
Les dades que s'analitzen són la retolació identificativa (rètol principal), la retolació informativa (porta i aparadors), la llengua d'identificació oral (la que fan servir per iniciar la conversa) i la llengua d'adequació (la que fan servir per continuar la conversa quan han vist que el client parla en català).
Els resultats posicionen Girona en una situació mitjana. S'obtenen uns índex de 79 i 85 punts, sobre 100, en la retolació. Pel que fa a la llengua oral, un 76,4 % dels comerciants parla en català en la primera atenció i fins un 85,8 % s'adequa al català si el client el parla.
Un element que cal remarcar és que a Girona la diferència en la retolació entre comerços d'autòctons i d'immigrants és molt petita (85 a 80). Els índex de llengua oral si que varien molt: 91 a 31 en la llengua d'adequació.
La presència de franquícies comporta que un 24,5 % dels establiments tinguin una retolació identificativa ambivalent o sense contingut lingüístic. Per sectors, la retolació identificativa obté índex alts en alimentació (93), salut i estètica (90) i finances (88), i més baixos en tèxtil i derivats (55). Els sectors amb resultats més elevats en llengua oral són salut i estètica (98 tant en la d'identificació com en la d'adequació) i finances (96), mentre que restauració i hostaleria obté les mitjanes més baixes (59 i 63).
D'acord amb aquests resultats sembla clar que, malgrat els bons resultats globals, cal reforçar la informació i el suport lingüístic sobretot als establiments regentats per estrangers i millorar l'oferta de català al sector de l'hostaleria.