APOSTEM, TAMBÉ, PEL CATALÀ

És paradoxal que en un moment en què es potencia tot allò anomenat de km 0, de proximitat, local; en què les empreses se'ns volen mostrar properes, que remarquen que són de "casa", que les matèries primeres i els productes finals són catalans; és paradoxal, dèiem, que en aquests moments proliferin com mai rètols, informacions, cartells... escrits només en castellà. O en castellà i altres llengües, però sense presència del català.

En veiem pel carrer, a les lones publicitàries dels edificis en obres, als tríptics de difusió de serveis diversos, als aparadors dels comerços. N'hi ha en botigues regentades per persones arribades de fora, però també, i molts, en franquícies i grans cadenes comercials, i fins i tot en comerços i empreses  amb seu social a Catalunya.

Per què quan moltes marques internacionals aposten pel català per atreure i fidelitzar clients, empreses molt  més properes l'abandonen i menystenen consumidors i possibles clients? Adaptar-se a la llengua del client és sinònim de servei de qualitat i aporta fidelització. A més, és de llei: el Codi de consum de Catalunya, article 128-1, reconeix els drets específics en matèria de llengua dels consumidors i usuaris.

Les empreses industrials i de serveis i els comerços (petits, mitjans o grans) han d'entendre que en un moment de forta competència l'aposta per crear una marca d'empresa propera és vital per situar-se en un mercat competitiu com l'actual. La prèsencia del català no és cap obstacle perquè també hi hagi altres llengües, però el multilingüisme no pot ser excusa per bandejar la llengua pròpia de més de 9 milions de parlants. Una llengua, no ho oblidem, amb més parlants que moltes de les llengües oficials a la Unió Europea, que és capdavantera en l'àmbit digital i de les noves tecnologies i, a més, llengua pròpia i oficial al nostre país.