CNL deEntrevista a la directora del CNL de Girona
La Revista, butlletí informatiu de l’ADAC, núm. 397
El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) és un ens del sector públic format per 139 administracions públiques (la Generalitat
de Catalunya, 99 ajuntaments, 37 consells comarcals, la Diputació de Girona i la Diputació de Barcelona), que té l'objectiu de facilitar el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua catalana en tots els àmbits. El CPNL disposa d'una xarxa territorial de 20 centres de normalització lingüística (CNL) i 143 punts d'atenció arreu de Catalunya. La seva funció és incrementar la presència i millorar la qualitat del català.
El CPNL de Girona es va crear el 1989. Comprèn les comarques gironines de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de
l'Estany, el Ripollès i la Selva. Té oficines de català a Arbúcies, la Bisbal d'Empordà, Blanes, Calonge, Figueres, Girona, Lloret de Mar, Olot, Palafrugell, Palamós, Roses, Salt i Torroella de Montgrí. Té la seu a Girona i la Montserrat Mas i Margarit n'és la seva directora.
Quants anys fa que dirigeixes el CPNL de Girona?
Vaig arribar el maig del 1990, fa trenta-cinc anys. Vaig entrar primer amb consentiment polític, com a persona de consens, i al cap d'un parell d'anys vaig fer oposicions i vaig aconseguir la plaça.
La funció del CPNL és bàsicament proveir cursos per aprendre el català a qualsevol nivell.
Bé, l'enunciat és aquest, tot i que el Consorci té tres potes. La branca més important és la dels cursos de català per a adults, és la que fa que incrementem plantilla i que estiguem molt amatents a molts racons de les comarques de Girona. Però hi ha dues branques més, molt importants. Una és l'assessorament a empreses de qualsevol àmbit: restauració, hoteleria, comerç local... Nosaltres estem a disposició per si s'ha de corregir alguna cosa. L'altra gran branca és el foment de l'ús, és a dir, intentar que a les empreses, els comerços o el món de l'hoteleria es treballi en català. Invertim la major part del nostre temps en els cursos de català, però el Consorci també té aquestes altres dues branques que són molt importants.
No fa gaire, un manifest impulsat per Òmnium Cultural demanava arribar a les 200.000 places anuals de cursos de català per atendre les necessitats dels nouvinguts que el vulguin aprendre. Falten cursos de català a Catalunya?
Jo a Catalunya no t'ho sé dir, però et puc parlar de les comarques de Girona. Et puc dir que aquest octubre hem començat amb més personal. A Olot hem obert un grup més i a Girona també. Sempre que podem ho fem. Per exemple, havíem obert uns cursos a Banyoles i un no va sortir. Aleshores el recurs que teníem per Banyoles el vam passar a Olot. Sempre intentem acabar de completar el mapa amb els recursos que tenim. Ara tenim un equip docent de més de 70 persones a tot l'àmbit territorial de Girona, que són les set comarques excepte la Cerdanya que penja de la Catalunya Central.
Quins nivells tenen més demanda?
Els bàsics. En el Marc Europeu seria l'A2, que nosaltres dividim en bàsic 1, bàsic 2 i bàsic 3. El bàsic 1 és el que té més demanda perquè quan la gent arriba aquí sap que ha d'aprendre català. També, naturalment, perquè arriba molta gent de fora.
Funciona el Voluntariat per la Llengua?
El VxL ja té més de vint anys i continua funcionant molt bé. Van sortint parelles lingüístiques constantment. És un programa que, malgrat tenir molts anys i malgrat la reculada de la pandèmia, que per raons òbvies va obligar a parar el programa, no ha perdut vigència i ja estem en xifres superiors d'abans del Covid. També tenim grups virtuals, que van molt bé per a persones que han vingut a viure aquí, però que després se n'han anat a fora i volen mantenir la llengua, o bé persones que són de fora i saben que han de venir aquí i es volen avançar aprenent la llengua. Tot i això, nosaltres demanem uns mínims per inscriure's, no poden començar de zero amb una parella lingüística. És un programa molt exitós perquè permet compartir qualsevol activitat. Dona moltes possibilitats.
El coneixement de la llengua no és garantia que es faci servir. El català ja només és la llengua habitual d'un terç de la població, però cada cop hi ha més gent que la coneix: hi ha més coneixement però menys ús. Les llengües es moren si no es parlen. Què creu que s'ha de fer per revertir aquesta tendència?
Aquí em sembla que ens hem de corresponsabilitzar una mica tots. El que hem de fer els catalanoparlants és no canviar de llengua. El gran problema és que en moltes ocasions ens sembla que aquella persona no ens entendrà i llavors ens passem a una llengua que creiem més propera, quan no per força ha de ser una altra llengua la vehicular. És a dir, provem-ho primer en català. Si aquella persona no t'entén, ja canviaràs de llengua. També hi ha altres factors com la globalització o l'economia, però l'actitud del catalanoparlant, d'entrada, ha de ser mantenir-se en el català. Després ja canviarem al castellà, l'anglès, el francès, l'italià, el rus o l'àrab, però d'entrada està bé que aquella persona vegi que ens hi adrecem en català.
El CNL ha posat en marxa el Repte 21 dies per parlar d'entrada en català amb tothom. Com està funcionant aquesta campanya?
Diuen que per deixar un hàbit, o per adquirir-lo, calen vint-i-un dies. Deixar de fumar, per exemple. Juguem amb això: amb vint-i-un dies tu has de ser capaç de canviar d'hàbit i, per tant, de mantenir el català et trobis amb qui et trobis. Aquesta campanya la vam començar el 2022 a Santa Coloma de Farners i ha anat voltant. Ara fins i tot la repetirem en alguns municipis. A Figueres, per exemple, sé que la volen repetir.
Un de cada quatre catalans no pot parlar el català en el seu dia a dia. L'oferta de català als establiments comercials ha patit una davallada, sobretot en l'àmbit de la restauració i l'hoteleria. Segons la Llei /1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, els establiments tenen deures en matèria de retolació, atenció als clients i usuaris, oferta de serveis i documentació. No caldria una política més ferma per fer respectar la Llei? Falten recursos?
El Consorci ha engegat un programa que funciona: els Comerços Aprenents. Es tracta d'anar a comerços que sabem que no coneixen la llengua i que no et poden atendre en català, i els proposem d'anar-hi com a tècnics de normalització quinze minuts durant quinze sessions. Molts d'aquests comerços van molt collats d'horari i no poden venir a les classes presencials. Aleshores som nosaltres que hi anem, en la franja horària que a ells els va millor, i durant una estona intentem donar-los les eines i practicar el vocabulari i les fórmules més habituals, adaptades al sector que sigui. En definitiva, el que fem és intentar acostar-nos-hi perquè els horaris que tenen no els permeten anar a classes de català. Però hi ha la voluntat.
Concretament a Girona, que s'ha convertit en la capital mundial del ciclisme, s'han obert molts establiments relacionats amb el tema: botigues de bicicletes, de roba, tallers, restaurants, bars i hotels per ciclistes, etc. Aquests són passavolants que no tenen gens d'interès a aprendre el català i que tracten amb un públic estranger.
Aquests establiments han d'estar oberts per tothom. Si un gironí va a un bar de ciclistes ha de poder ser atès en català. I no estan tancats a això. En molts casos ja tenen les cartes també en català. Sí que és veritat que hi ha un altre problema que és més incontrolable, que són aquestes trobades internacionals a Girona. També intentem treballar-hi. Igualment, des del VxL intentem muntar parelles lingüístiques entre dones ciclistes d'aquí i dones instal·lades a Girona, però vingudes de fora, i no hem trobat mala predisposició.
Com podem convèncer els joves de fer servir el català? Creu que falten continguts digitals en català?
El tema dels joves és molt complicat. Tenen un llenguatge diferent, hi ha uns codis, un vocabulari, que per gent de més de quaranta anys són incomprensibles. Jo penso que amb el jovent cal tenir paciència. Perquè tots hem sigut joves i aquestes persones estudiaran, alguns aniran a la universitat i es professionalitzaran. Jo penso que en el procés de professionalització i d'estudi universitari s'adonaran que la llengua catalana els fa falta. Tots hem sigut adolescents, et fas amb el grup, vols passar desapercebut i ets molt vulnerable.
Pel que fa als continguts digitals en català, nosaltres treballem amb adults, majors de divuit anys, però sabem que el Departament de Política Lingüística ha fet una gran inversió tant en l'oferta com en el consum de productes digitals en català. Això ho hauries de parlar amb gent que treballa al Departament d'Ensenyament.
Quines sinergies té el CPNL amb la Regidoria de Llengua Catalana de l'Ajuntament de Girona? I amb la Plataforma per la Llengua?
Hi ha molta complicitat. La tècnica que hi ha a l'Ajuntament amb el nostre responsable local de Girona es veuen periòdicament i jo, com a directora del centre, també em veig periòdicament amb la regidora. Establim reunions, ens avisem, anem a l'una. Tot i que l'Ajuntament pot fer el que vulgui. L'Ajuntament és al Consorci, però a més a més hi ha una regidoria que té llibertat per emprendre les iniciatives que vulgui. Però ens coordinem.
Amb la Plataforma per la Llengua ens coordinem a través de la Comissió d'Organismes, concretament la Comissió per la Llengua de les Comarques de Girona, a la que normalment assisteix un representant de la Plataforma (que és també el de l'ADAC). Fa molts anys que ens coordinem amb totes les entitats, institucions i organismes que treballem la llengua i ens trobem periòdicament, fem quatre cinc trobades l'any. Ara està tot molt desfermat, però quan érem una ciutat més petita ja vam establir aquestes coordinacions, que porten des de Política Lingüística, perquè era important que tots sabéssim el que fan els altres. És una comissió que ens serveix per informar-nos i per intercanviar. Així estem informats de la campanya "Digues Bon Dia" que du a terme la Plataforma.
Per a quan el Pacte Nacional per la Llengua?
L'estan aprovant els ajuntaments en aquests moments. Sé que el Departament de Política Lingüística va enviar una carta a tots els ajuntaments i de mica en mica s'hi van adherint.
Entenc que ets optimista
Per treballar amb llengua s'ha de ser optimista, si no no s'hi pot treballar. Has de ser un corredor de fons. Des que jo vaig començar, fa trenta-cinc anys, hi ha hagut moltes crisis al país, per això cal ser optimista i veure el vas mig ple i jo el veig així. Veig la gent que estudia la llengua. Quan alguna vegada he anat a una aula o he examinat algun alumne, veig que per part dels estrangers nouvinguts hi ha ganes de ser d'aquí. Jo m'ho he de mirar des d'aquest punt de vista. Tot i que és veritat que les onades migratòries de persones que necessitem s'han d'anar assimilant a poc a poc. I ho hem anat fent, ja vam viure una onada migratòria el 2007 i 2008 i ara en tenim una altra de molt important. A més, tot va lligat amb uns canvis socioeconòmics. No tenim l'economia del 2000 ni la de després de la pandèmia, hi ha la globalització, el món del comerç no és el que teníem, i això vol un replantejament per tothom com a consumidors i com a persones que treballem amb la llengua.
Tenim prou recursos per afrontar-ho?
N'hi ha, pensa que ara tenim una Conselleria. Hi ha molts més diners dels que hi havia abans i es treballa en molts àmbits. En aquest sentit, és important també conèixer l'obra de govern. S'estan fent moltes coses, el que passa és que no es fa soroll, però anem tots molt al galop perquè hi ha una transformació social, hi ha una transformació tecnològica i hi ha lleis noves que hem d'anar aplicant. La voluntat és poder arribar.