Els alumnes de B1 de Camprodon coneixen la vila

Dimarts, 31 d’octubre de 2023

Activitats complementàries

Iniciem la sortida a l'església de Sant Pere, i el guia, després de repassar una mica la història del territori català (romans, visigots, musulmans) per situar la fundació de l'església el 904, en època dels comtats catalans, ens explica que el 949 es va convertir en monestir. També ens mostra la relíquia del crani de sant Patllari, custodiada a l'església de Santa Maria, al costat, i la seva curiosa llegenda, ja que va arribar dels Alps. On hi ha ara l'Escola Doctor Robert hi havia en època antiga un hospital, que era una mena d'hostal per a "turistes medievals". El 1427, un terratrèmol va destruir el claustre del monestir i l'hospital. El 1835, els monjos marxen i abandonen el monestir, que va ser reconstruït com a església el 1932, durant la Segona República espanyola. El nom de l'escola de Camprodon prové d'un ric empresari de Barcelona, el Dr. Robert, que estiuejava al poble, i com ell, molta gent benestant de la ciutat es va sentir atreta pel paisatge i els avantatges de la vida al camp, i es van fer construir cases al passeig de Maristany. També l'Hotel Camprodon és fruit d'aquella època, de la mateixa manera que el casal adjacent, on se socialitzaven els seus inquilins. La visita va continuar pel carrer València, on el guia ens va mostrar que l'origen del nom d'alguns carrers prové dels gremis que s'hi ubicaven: corders, adobers, sabaters, teixidors i barbers. Com a curiositat, aquests últims, a més d'afaitar, també practicaven petites cirurgies. Al mateix carrer València, a prop de la plaça del mercat, vam poder veure una placa que marca fins a on va arribar l'aigua del riu en un aiguat de l'any 1940. La visita va acabar al Pont Nou, des d'on vam poder contemplar les restes del Castell de Sant Nicolau, i a l'antic carrer dels jueus, on el guia ens va explicar que, durant la pesta negra, en què va morir la meitat de la població de Camprodon, els jueus, gràcies a un estil de vida i unes pràctiques higièniques millors, van sobreviure en un percentatge més alt que la resta de la població, la qual cosa va precipitar la seva expulsió per part de la Inquisició en fer-los culpables de la pandèmia.