S'albiren canvis. S'acosta la Gramàtica de la llengua catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans

Aquesta gramàtica neix després de molts anys de gestació, ja se n'havia anunciat la seva aparició el 1996, quan es va publicar el Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), i més si tenim en compte que la gramàtica de referència fins ara ha estat la de Pompeu Fabra que es va publicar el 1918.

Segons fonts de l'IEC, la Gramàtica "és una obra de molta profunditat i fruit d'una rica participació d'experts, que respon als canvis que la llengua, un element molt viu, ha anat experimentant al cap del temps".

Amb tot, s'ha cregut convenient donar una versió de l'Ortografia de la llengua catalana, en ocasió, també, del centenari de les primeres normes ortogràfiques, publicades per l'IEC el 1913. Aquestes normes es preveu que les ratificarà el Ple de l'IEC el 17 de novembre i que sortiran a la venda a principis de 2017.

Alguns dels canvis més significatius que es proposen són: 

Reducció de la llista de mots amb accent diacrític. Dels 150 que teníem, passem a una llista de 14 diacrítics sempre en mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos.

Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r. És a dir, s'escriu rr quan el so [r] apareix entre vocals precedit d'un prefix o d'un radical: en els mots prefixats amb a- privatiu i cor- (arítmia esdevé arrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en els mots eradicar (erradicar) i erumpent (errumpent); i en els compostos amb els radicals grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-, -rràfia, -rrexi i -rrinc (per exemple, cefaloraquidi esdevé cefalorraquidi, i otorinolaringòleg, otorrinolaringòleg).

Ús del guionet en alguns mots compostos prefixats. S'escriu un guionet entre el prefix i un sintagma (exdirectora general passa a ser ex-directora general); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l'adverbi no, s'escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (art no figuratiu --> art no-figuratiu); s'escriuen aglutinats i sense guionet un sensepapers, a matadegolla i clocpiu, i aglutinats i amb guionet déu-n'hi-do i déu-n'hi-doret.

Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en -al, com fluidal, laical, helicoidal o trapezoidal.
En les trobades mensuals dels "Apunts de llengua" de llengua de L'Heura Digital d'aquest curs n'anirem parlant i tractant alguns dels temes més rellevants. 

Segur que ho veureu publicat a la premsa general i que en sentireu opinions per a tots els gustos. Els canvis sempre susciten discrepàncies. Com tot, el temps ens dirà si han estat encertats o no.