Des de fa un temps, més concretament després de la crisi de la covid, ja no és estrany sortir de casa sense efectiu per anar a comprar una barra de pa. L’ús de la targeta, ja sigui de crèdit o de dèbit, s’ha generalitzat. Cal tenir en compte que el mot correcte és targeta i no tarja, que fa referència, entre altres, a la placa on hi ha escrita una indicació.

El Termcat és l’ens que s’encarrega de normalitzar termes. Un dels últims mots que s’han normalitzat és repercutir i, per extensió, IVA repercutit com a sinònim d’IVA meritat. No és que aquest verb no existís sinó que se n’han ampliat les accepcions i ara ja es pot usar de manera normalitzada per fer referència a la càrrega econòmica que es fa recaure sobre algú o sobre el preu d'una cosa. En trobareu més informació en aquesta infografia.

El món està dividit entre les persones a qui els encanten les cols de Brussel·les i les que les odien profundament; no hi ha terme mitjà. El que tampoc admet cap dubte és la pronunciació del mot Brussel·les, ja que s’escriu amb doble essa i per tant es pronuncia amb essa sorda. I ja que parlem d’ortografia, no ens podem oblidar de la ela geminada, que cal escriure sempre amb un punt volat.

Si la famosa sèrie estiuenca Verano azul s’hagués rodat en català a Cambrils o a Altafulla, la frase més dramàtica de la història de la televisió hauria sonat més o menys així: “El Xanguet s’ha mort! El Xanguet s’ha mort!”. Efectivament, en català, d’aquest peix que no fa més de 4 o 5 cm, en diem xanguet (en castellà, chanquete).