Segur que després de les vacances ha calgut fer compres per encarar el nou curs. De fet, una de les coses que fan il·lusió després de l’estiu és renovar el material escolar, com ara la motxilla (i no motxila), l’estoig (i no estuig) o els retoladors (i no rotoladors). Com diu la dita, qui no es consola és perquè no vol.   

Normalment, a les escoles de primària tots els infants porten una vestimenta igual, vagin o no vagin amb uniforme. Parlem de la bata i el xandall (i no chándal), que és una paraula aguda i, a més, acaba amb doble ela. Com que els infants no paren de créixer, es fa molt difícil aprofitar-los del curs anterior i, per tant, suposen una despesa més de la tornada a l’escola.

La magrana (granada, en castellà) o mangrana en alguns parlars com el prioratí, aporta energia, vitamines i antioxidants per ajudar-nos a afrontar l’hivern. En aquest cas ens en mengem les llavors o granes triangulars que hi ha als diversos compartiments que es formen a l’interior. Ara bé, cal recordar que, de totes aquestes fruites de tardor, la magrana n’és la reina, tal com ens indica la corona que llueix. 

El capó (capón en castellà) és un tipus de pollastre que es castra de petit per engreixar-lo. A Catalunya és famós el capó del Prat o de pota blava, que gaudeix de la Indicació Geogràfica Protegida, es cria a l’aire lliure i té una carn més tendra de l’habitual degut a un contingut de greix superior que el pollastre comú. És habitual cuinar-lo rostit i farcit amb prunes, panses i orellanes (orejones en castellà).