Aquests Apunts són un recorregut pels Apunts que han sortit publicats a cada un d'aquests 100 números del butlletí digital del CNL L'Heura. Només de donar-hi un cop d'ull, el que es fa més evident és que dins l'arc de la llengua i de la feina que fem al Consorci per a la Normalització Lingüística toquem pràcticament totes les tecles possibles i aquesta gran diversitat de temes, interessos i punts de vista es reflecteix també als Apunts.
Comencem, doncs, el viatge pels Apunts dels 100 butlletins que s'han publicat per comprovar aquesta diversitat, que hi és, justament, perquè la llengua es pot mirar, estudiar i estimar des de molts punts de vista, perquè la llengua és inherent a la nostra existència com a humans i el català és inherent a la nostra societat, a la qual impregna de manera decisiva. Les llengües, més enllà d'un constructe gramatical, són conductes transmissors de coneixements, de coneixements que vertebren un poble, que conformen el seu entorn i la seva història.
Així podem trobar Apunts que, com el primer, parlen de lèxic: Tenen res en comú les traïcions, les disseccions, les ofertes i els reflexos?, o El treball lingüístic continu, directament relacionat amb l'actualitat del moment: la Marató de TV3 de 2017; d'altres que, al contrari, relacionen el lèxic amb la història i l'etimologia, com Llull, l'inventor, aprofitant, això sí, l'avinentesa del 700 aniversari de la mort de Ramon Llull.
D'aquesta manera podríem anar traçant un fil imaginari que ens portaria de l'un a l'altre; de la història de la "creació" d'algunes paraules a la història dels noms de lloc, a La toponímia, una escletxa a la història d'un lloc, talment com un fòssil que ens descriu el passat i ens hi transporta. En aquests apunts sobre toponímia, podeu consultar els noms de lloc de què es parla sobre un mapa que hi ha inclòs. I de la mà de la toponímia ens deixem portar del passat al present i viatgem pels topònims del món en Montpeller, Niça, Florència, Atenes, Moscou... On anirem aquest estiu?
I descabdellant la troca, arribem a la més rigorosa modernitat amb la xarxa. La xarxa ens ofereix tota una sèrie de recursos que faciliten molt la tasca de tot aquell qui escriu en català i de qualsevol que tingui una "urgència lingüística". Disposem de diccionaris en línia i en aplicació de mòbil, d'usuaris de twitter que piulen sobre llengua; a més de l'Optimot i del blog de l'Optimot i de tots aquests recursos en vam parlar en Comencem el curs ben connectats! i en Cinc en un, dedicat específicament al Diccionari de la llengua catalana, de l'IEC, en línia (DIEC2).
També hem tractat les tradicions: De tions i caganers, Sant Jordi mata l'aranya, Benvinguda tardor, amb lèxic relacionat i fraseologia.
Ens agrada poder-nos esplaiar i trobar els topants, si és que n'hi ha, de la nostra feina. Això sí!, l'ortografia, en Les bessones inseparables o el cas de la ela geminada, sobre la qual vam tornar en El dia del punt volat; i la sintaxi amb els pronoms, febles i relatius, no hi han faltat pas!, també hem fet una passada per les construccions temporals a Parlem del temps, abans no sigui massa tard!
Ara sí que arribem al cap del fil i hem deixat pel final la cirereta del pastís: els diversos Apunts dedicats a la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i l'Ortografia catalana (2017), de l'IEC, i a l'any Fabra.
El setembre de 2016 publicàvem S'albiren canvis. S'acosta la Gramàtica de la llengua catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, en què avançàvem els retocs que la publicació de la Gramàtica obligava a fer a l'ortografia. Al mes següent, l'octubre de 2016, publicàvem L'endreça de Fabra, que feia referència a la tasca de normativització empresa per Pompeu Fabra al tombant del segle XX. I parlàvem de les propostes que fa va fer, com l'adopció dels plurals en -es, o la reintroducció de la grafia -ç, i d'altres que es van incorporar a les Normes ortogràfiques, de 1913, avalades per l'IEC. Al novembre teníem el gran moment històric de l'aparició de la Gramàtica, i els Apunts d'aquell mes, evidentment, ho van reflectir. Però un esdeveniment com aquest, si tenim en compte que la gramàtica coneguda com la Gramàtica de Pompeu Fabra era de 1918, i una modernització tan evident del concepte mateix de gramàtica mereixia una presentació a l'alçada. Neus Nogué va venir a L'Heura a fer una conferència sobre les principals novetats de la Gramàtica i així ho vam recollir en Sobre la conferència de Neus Nogué al CNL L'Heura sobre la Gramàtica de la llengua catalana, de l'IEC. Arribats a final de curs, vam fer un resum de tantes novetats en els Apunts de juliol: Finalment, gramàtica, ortografia i diccionari a la lleixa.
Per acabar, al febrer, just quan celebràvem el 150 aniversari del naixement de Pompeu Fabra, es presentava l'Any Fabra, a Badalona i nosaltres, com no podia ser d'altra manera ens en fèiem ressò en "Cal no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança".
Agafem aquesta frase de Fabra com a lema i mes a mes, apunt a apunt, continuarem la nostra tasca.
Consorci per a la Normalització Lingüística
Contacte