25 anys fent bategar el català

CNL L'Heura

← Inici del CPNL

Altres centres


Xarxa territorial

Publicacions

   << Escolliu la categoria
Retalls de llengua

Montpeller, Niça, Florència, Atenes, Moscou... On anirem aquest estiu?


Montpeller, Niça, Florència, Atenes, Moscou... On anirem aquest estiu?  RESUM

En els "Apunts de llengua" de juliol de l'any passat parlàvem de toponímia i vam veure com els noms de lloc són com una empremta que mitjançant l'etimologia ens descobrim moltes  coses sobre el lloc. Tots els topònims a què vam fer referència són del nostre domini lingüístic.




 DESCRIPCIÓ DETALLADA

En aquests apunts tornarem a parlar de topònims, però en aquest cas seran topònims exògens (estrangers) i la manera com els tractem quan escrivim en català.

Hi ha tres mecanismes per incorporar noms estrangers al català: (1) la traducció, (2) l'adaptació, quan es tracta de topònims que provenen de llengües amb alfabet llatí; i (3) la romanització (mitjançant la transcripció o la transliteració) quan es tracta de llengües amb alfabets diferents.

Molts noms de lloc veuen com se'ls adapta la forma gràfica o s'usa la denominació històrica consolidada (1): París (Paris), Viena (Wien), Florència (Firenze), Cracòvia (Kraków).

D'altres els fem servir sense cap modificació (2): Budapest (Hongria), Bristol (Anglaterra), Dijon (França), Asunción (Paraguai), Buenos Aires (Argentina), tot i que quan els hem de dir n'adaptem la pronúncia.

De vegades, si les formes estrangeres usen grafies o signes gràfics difícils d'interpretar per un parlant català, els modifiquem i n'usem un altre de més proper al català: per això, Weißenburg esdevé Weissenburg; Gdańsk, Gdansk. Malgrat tot, no oblidem que el criteri general és intentar modificar com menys millor.

Ja és tota una altra cosa quan ens referim a topònims originaris d'una llengua amb un alfabet que no és llatí (3). El primer que cal fer és romanitzar-los. Aquest procés el podem fer mitjançant dos sistemes: la transliteració, que consisteix a traslladar lletra per lletra d'un alfabet a un altre; i la transcripció, que és el sistema per representar els sons d'idiomes estrangers en l'escriptura d'una altra llengua. Aquest darrer sistema té el gran avantatge que els parlants de la llengua d'arribada podran pronunciar prou bé el nom estranger, però té el desavantatge que en resulten moltes formes diferents segons la llengua d'arribada, cosa que significa un problema per als mitjans de comunicació i per a l'ús públic d'aquests noms.

I encara tenim altres motius no lingüístics que fan que aquests noms canviïn. Aquests altres motius acostumen a ser polítics. Un dels casos més flagrants és el de la ciutat russa de Sant Petersburg, que al llarg del segle xx s'ha arribat a dir Sant Petersburg, Petrograd, Leningrad i finalment altra vegada Sant Petersburg. Quan fem referència al setge que va haver de suportar la ciutat durant la Segona Guerra Mundial sempre en direm "el setge de Leningrad". A més a més, encara tenim el cas tan estès dels topònims que canviaven els colonitzadors d'un territori determinat i que, després de la descolonització, han anat retornant al nom originari: per exemple, de Bombai a Mumbai (a l'Índia), de Pequín a Beijing (a la Xina), etc.

Tinguem present doncs, que possiblement molts topònims de fora de l'àmbit català, sobretot a Europa tindran el seu equivalent en català: Gènova, Niça, Nàpols, Anvers, Londres, Cadis, Còrdova, Lleó, Atenes, Bolonya, Venècia, Montpeller, Tolosa de Llenguadoc, Brussel·les, etc. Això depèn de la tradició cultural i comercial heretada de ben antic. Farem bé de tenir present si aquesta forma existeix en català i de fer-la servir si és el cas, atès que l'adaptació del topònim a la nostra llengua es deu a la vinculació que d'antic el nostre poble hi ha tingut.

Per saber-ne més:

Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims. Col·lecció "Criteris Lingüístics", núm 3. Generalitat de Catalunya, 1999 <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/altres/arxius/criteri_1_.pdf>

ÉsAdir. Portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. <http://esadir.cat/Toponims>

Batlle, Mar: "Consideracions sobre l'ús de la toponímia estrangera en català", Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 53.  <http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/270718/358715>

Oliver i Alabau, Griselda: "Per què diem Bombai en lloc de Mumbai?", Núvol. El Digital de Cultura <http://www.nuvol.com/noticies/per-que-diem-bombai-en-lloc-de-mumbai/>


Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes