25 anys fent bategar el català

CNL de Terrassa i Rubí

← Inici del CPNL

Altres centres


Xarxa territorial

Notícies

Dimecres, 31 d'octubre de 2018

Una il·lustrativa xerrada: "Pompeu Fabra, el lingüista excepcional i el personatge cívic" per Jordi Manent

Dilluns, 29 d'octubre a les set de la tarda a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí una cinquantena llarga de persones es van reunir per assistir a la xerrada sobre Pompeu Fabra que va fer Jordi Manent,  filòleg i especialista en la figura de Fabra. 

Una il·lustrativa xerrada:

El públic era divers, format per les persones que havien vist la conferència anunciada i que s'hi van interessar, però també hi havia alumnes del SLC (en concret un grup d'Intermedi 3), persones vinculades a entitats, amics i coneguts.

Parlar de Pompeu Fabra és parlar de la manera com un lingüista aconsegueix el consens social per fer que la seva proposta  de la normativa de la llengua catalana sigui acceptada. També és parlar de les institucions d'abans de la Guerra Civil del 1936 i de com van ser perseguides la llengua i la cultura catalanes durant la postguerra.

En cada una d'aquestes vicissituds Jordi Manent ens anava servint el context social i històric per fer entenedora la gran tasca de Fabra.  Així vam veure clar que per entendre la tasca de Fabra ens cal saber que el primer estàndard català el trobem en la llengua medieval, en els documents de la Cancelleria Reial, i també en altres obres. Fabra estudia a fons aquest estàndard. Fa estudis comparats de com altres gramàtiques ordenen la llengua. Està atent com les paraules han anar derivant del grec i del llatí. Tots aquests elements li serveixen per fer la proposta normativa de la llengua catalana; d'una llengua moderna que també vol depurar de castellanismes, tant lèxics, com de fraseologia.

L'explicació de la tasca científica de Fabra s'anava intercalant amb anècdotes que Manent explicava de la seva vida, dels seus costums, dels ambients de l'època. I, en general, l'auditori que hi havia va acabar amb la idea que gran part del consens que va tenir la proposta de Fabra, a més a més de l'indiscutible valor lingüístic,  tingué a veure amb molts trets de la seva personalitat: fou un gran pedagog, un conversador que no s'imposava, un bon mediador entre persones i opinions. En definitiva, una persona vital, rigorosa en la seva tasca i amb un alt grau de sociabilitat.

Podríem dir que Jordi Manent ens va apropar a una imatge real de l'home que fou Fabra: un lingüista inserit en la seva societat, de la qual va rebre alguns fruits, però també en va patir mals i neguits, sobretot a partir dels seus setanta anys, quan totes les circumstàncies del país el va empènyer a l'exili amb la seva família, juntament amb molts altres conterranis.

Finalment, com que els assistents van fer algunes preguntes, es pot dir que la cloenda també fou enriquidora.

Força persones del públic van comentar que havien vist un Fabra diferent de l'estereotip que s'havien forjat.



Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes