25 anys fent bategar el català

CNL de Terrassa i Rubí

← Inici del CPNL

Altres centres


Xarxa territorial

Notícies

Dimarts, 9 d'octubre de 2018

El nostre CNL fa la ruta Fabra

Hem agafat el tren: des de Terrassa, alguns, i des de Rubí, alguns altres. Tots hem baixat a plaça de Catalunya on, davant del Cafè Zuric, les tretze persones que som ens hem trobat amb en David Paloma, expert lingüista, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat un guia excel·lent que ens ha acompanyat pels set indrets de la Ruta Fabra. Aquesta activitat és patrocinada per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat i s'integra, juntament amb altres actes, dins l'Any Fabra que celebrem enguany. L'Institut d'Estudis Catalans també ha donat el vistiplau a aquesta ruta.

El nostre CNL fa la ruta Fabra

Ens il·lustra i fa de guia David Paloma.

David Paloma ens fa unes explicacions amenes; sovint davant d'un portal tot explicant una anècdota de Pompeu Fabra, ha acabat per fer una interessant reflexió sobre la llengua o sobre la història de la llengua. Tant si som estudiants com si som professors, ens agrada reflexionar sobre aquestes coses. Per exemple anem davant del domicili del Fabra jove del carrer de les Moles. És ací on va tenir lloc l'anècdota que aquest any ha estat molt prodigada que explica el moment en què Fabra decidí escriure la seva correspondència personal en català: va canviar l'encapçalament de "queridos sobrinos" per "estimats nebots". Així sabem, doncs, que a l'època, si bé es feia literatura en català, la llengua escrita dels afers personals era la castellana per molt que la llengua a casa fos la catalana.

La colla de gent que som també ens sorprèn saber que la primera ubicació de l'Institut d'Estudis Catalans no fou al carrer del Carme, sinó en un espai damunt del Palau de la Generalitat. Comentem que caldrien plaques per a documentar aquestes informacions.

Hem començat aquesta ruta a la plaça de Catalunya per recordar que al març de 1938, Catalunya va ser bombardejada i que Josep Miracle

-col·laborador de Fabra- va ser testimoni dels efectes de la bomba que va caure en la zona on érem. Miracle temia per Pompeu Fabra, ja que sempre anava a la tarda a l'oficina de l'IEC. El despatx de Fabra quedà tot ensorrat, però el Mestre aquell dia s'havia quedat a casa seva, a Badalona. I l'hem acabada en la l'actual emplaçament de l'Institut d'Estudis Catalans del carrer del Carme, on en una de les galeries hi ha una exposició sobre Pompeu Fabra i a l'interior un espai dedicat també al Mestre amb una col·lecció de gramàtiques i de totes les edicions del Diccionari Fabra. L'espai és presidit pel dibuix que va fer Ramon Casas d'un Fabra molt jove.

Aquests dos punts (el record del bombardeig i la seu on s'estudia la llengua i on hi ha recollits molts materials del gran lingüista) tenen el significat de la gran aventura que significa l'obra de Pompeu Fabra: el de tota una articulació lingüística que per força s'hagué d'interrompre de manera formal en l'interior de Catalunya per les conseqüències Guerra Civil i de la posterior etapa franquista, però que en essència persistí en l'exili, per tornar a ser introduïda amb certa plenitud als anys setanta del segle XX. De tot aquest periple, ple d'entrebancs i d'èxits, avui en som hereus -caldria dir hereus agraïts- els qui usem la llengua catalana.

Podeu mirar l'àlbum de fotos de la sortida aquí. Les persones que vau participar en la ruta també hi podeu afegir fotos!



Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes