25 anys fent bategar el català

CNL de l'Àrea de Reus Miquel Ventura

← Inici del CPNL

Altres centres


Xarxa territorial

La solució

Recordeu que el dimarts 21 de març a les 19 h al Palau Bofarull de Reus (c. de Llovera, 15), es lliuraran els premis de la Gimcana. Us hi esperem!

Solució a les preguntes de la setmana 5

Pregunta 1 (15 punts):

De quina llengua és originària la paraula arrova, que designa el símbol @, i quin significat tenia inicialment?

A. Prové del llatí i és una preposició

B. Prové de l'anglès i és una preposició

C. Prové del fenici i era una antiga moneda

D. Prové de l'àrab i és una unitat de mesura

Resposta correcta: D

La paraula arrova designa el símbol @, que usem a Internet en el correu electrònic, en el compte d'usuari d'algunes xarxes socials, etc. Una arrova (o també una rova) era una mesura de pes equivalent a una quarta part d'un quintar. Tot i que ha anat variant, a Catalunya el valor més estès per a un quintar era 41,6 kg, i una arrova equivalia, doncs, a 10,4 kg. El nom prové de la forma àrab ar-rub'a, la qual deriva de la forma rub'.

El que ve del llatí, i és una preposició, és el símbol @. Els copistes medievals l'utilitzaven per formar la preposició llatina ad (fins a), unint les lletres a i d tancant la primera en un cercle.

Al segle XVI ja era bastant habitual l'associació del terme àrab amb el símbol @ com a indicació de mesura en el comerç. Amb el temps, el símbol deixà d'emprar-se i només es va mantenir més o menys viu al món anglosaxó, on es va acabar identificant amb la preposició at (a). Així, per indicar el cost d'unitat s'escrivia "12 productes @ 1$". Per aquest motiu al segle XIX es va integrar als teclats en inventar-se la màquina d'escriure. Després, els ordinadors també l'incorporarien.

Però la relació del símbol @ amb el correu electrònic és molt posterior. Fou idea d'un jove enginyer nord-americà, Ray Tomlinson (Nova York, 1941), que el 1971, en crear el correu electrònic, el va triar perquè era un dels pocs símbols disponibles als teclats. A més, no apareixia en els noms propis de les persones o empreses. Un altre punt a favor de la seva adopció és que l'arrova dona una idea de localització, atès que en anglès equival a la preposició at (a).

Pregunta 2 (30 punts):

Hi ha un país de l'Amèrica del Sud el nom del qual significa "petita Venècia". Però què significa el nom del riu més important que creua aquest país misteriós?

A. Riu amb molts peixos

B. Aigua ràpida

C. Lloc on es rema molt fort

D. Niu de piranyes

Resposta correcta: C

Segons sembla, quan al segle XVI el cartògraf italià Amerigo Vespucci va veure les construccions dels indígenes al voltant del llac Maracaibo fetes damunt de puntals de fusta sobre l'aigua, li va venir el record de la ciutat de Venècia. Per això va denominar aquelles terres amb el topònim Venezziola, (petita Venècia en italià), territori que actualment anomenem Veneçuela. Aquest país el creua el riu Orinoco, que en llengua guaraní (ori-noko) significa lloc on es rema molt fort.

Pregunta 3 (25 punts):

Fins al 3 de març pots veure a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus l'exposició "A dues veus. Retrats de converses en català", a l'entorn del programa Voluntariat per la llengua. En la mostra, de quina parella lingüística es diu que són com el pa i la gana?

A. De la Mirna (Argentina) i el Rossend (Catalunya)

B. De la Sanae (Marroc) i l'Ester (Catalunya)

C. Del Vitaliy (Ucraïna) i el Josep (Catalunya)

D. De l'Aleyda (Bolívia) i l'Elisabet (Catalunya)

Resposta correcta: A

El Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa per practicar català a través de la conversa. Es basa en la creació de parelles lingüístiques formades per un voluntari, que parla català fluidament, i un aprenent, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa.

L'exposició "A dues veus. Retrats de converses en català" dona a conèixer el programa Voluntariat per la llengua des d'un punt de vista testimonial i permet descobrir com un projecte de foment de l'ús de la llengua catalana pot esdevenir una eina de cohesió social. La Mirna i el Rossend , la Sanae i l'Ester, el Vitaliy i el Josep, i l'Aleyda i l'Elisabet són algunes de les parelles fotografiades per Imma Casanellas en diversos llocs emblemàtics de Vilafranca del Penedès. D'una d'aquestes parelles es diu que són com el pa i la gana. Concretament de la Mirna i el Rossend: "Són com el pa i la gana. Ella, una esponja que devora tot el que li expliques; ell, un home arrelat al país que té molt clar quin ha de ser el nostre paper al món de les nacions".

Si voleu saber més del Voluntariat per la llengua, aquí teniu l'enllaç a la pàgina web.

Pregunta 4 (30 punts):

Xavier Graset, vila-secà de naixement i amb molta relació amb Reus, és periodista però també té una trajectòria com a actor. Quina és la seva obra de teatre preferida?

A. L'estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. De fet, va interpretar molts anys el pastor Mataties

B. La cantant calba, d'Eugène Ionesco. Amb el grup La Tramoia de Vila-seca va interpretar el paper de Sra. Smith

C. La cantant calba, d'Eugène Ionesco. Va interpretar el paper de Mary, la criada, davant del traductor de l'obra

D. Tot esperant Godot, de Samuel Beckett. És un gran admirador del teatre de l'absurd

Resposta correcta: C

Xavier Graset és un conegut periodista però té una trajectòria com a actor, sobretot amb La Tramoia de Vila-seca, el seu poble natal. Amb aquest grup va representar molts anys Els pastorets, però no L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies sinó els de Folch i Torres. Ha fet molts papers, sobretot el de Lluquet, però també de Llucifer, de Getsè, de Jeremies i fins i tot algun any de fúria de l'infern.

Es declara un admirador del teatre de l'absurd però la seva obra preferida no és de Samuel Beckett sinó La cantant calba, d'Eugène Ionesco. En concret va fer el paper de Mary, la criada, i és cert que ho va fer davant del traductor de l'obra al català: el reusenc Bonaventura Vallespinosa. Li agrada tant aquesta obra que fins i tot en un viatge a París la va anar a veure al Théâtre de la Huchette, on es representa des de fa més de 70 anys.

Després de molts anys al capdavant de L'oracle a Catalunya ràdio, actualment podem veure Xavier Graset al programa d'anàlisi  de l'actualitat Més 324 del Canal 33.

Solució a les preguntes de la setmana 4

Pregunta 1 (15 punts):

Què és el  dàlmata?

A. Una llengua romànica parlada per uns dos milions de persones en algunes zones d'Itàlia i de Croàcia

B. Una llengua romànica avui extingida que es parlava a part de Croàcia i Bòsnia

C. Una llengua romànica parlada per 300.000 persones al Friül, a Itàlia

D. Una llengua romànica parlada per 60.000 persones en algunes zones de Suïssa

Resposta correcta: B

Efectivament el dàlmata és una llengua extingida que s'havia parlat a l'actual Croàcia i part de Bòsnia, és a dir, l'antiga Dalmàcia. Era una llengua romànica considerada de transició entre l'italià i el romanès. Tuone Udaina, mort el 10 de juny de 1898, va ser l'últim parlant de dàlmata, llengua que havia après dels seus pares, els quals ja només l'empraven esporàdicament.

Pel que fa a la resta d'opcions de resposta, la llengua romànica parlada per 60.000 persones en algunes zones de Suïssa és el romanx, també anomenat retoromànic o grisó, i la que parlen unes 300.000 persones al Friül, a Itàlia, és el friülà o friülès. Per acabar, en algunes zones d'Itàlia i de Croàcia uns dos milions de persones parlen el vènet, dialecte italià.

Pregunta 2 (20 punts):

Quin és l'origen etimològic de la paraula pantalons?

A. Deriva de l'anglès americà panties

B. El va popularitzar l'empresa estatunidenca Pantone Inc.

C. Està inspirat en Pantagruel, personatge de Rabelais

D. Està inspirat en Pantalone, personatge de la Commedia dell'Arte

Resposta correcta: D

La paraula pantalons prové del nom de Pantalone, personatge de la Commedia dell'Arte italiana, representada a partir del segle XVI. Pantalone,  que vestia pantalons llargs venecians, era un vell encorbat, luxuriós i avar devot de San Pantaleone. Sempre representava el paper de vigilant d'alguna parella d'amants.

Pantagruel és també un personatge literari, en aquest cas de les novel·les de François Rabelais, però sense res a veure amb els pantalons.

Panties no és l'origen de pantalons, sinó justament el contrari: és el diminitiu de pants, que deriva de pantalons. En català, la forma correcta per designar el parell de mitges que, unides per dalt en forma de calces, arriben fins a la cintura és pantis.

Tampoc no té res a veure amb els pantalons l'empresa Pantone Inc. Això sí, és coneguda per haver creat un sistema de control de color per a les arts gràfiques.

Pregunta 3 (30 punts):

Miquel Ventura dóna nom al Centre de Normalització Lingüística de Reus. Era un escriptor i lingüista reusenc. En quin lloc de Reus hi ha una placa amb el seu nom?

A. En una de les estrelles que hi ha a l'entrada del Teatre Bartrina, dedicades als membres del Grup Modernista de Reus

B. A la casa on va néixer, al carrer de l'Amargura de Reus

C. A la Galeria de Fills Il·lustres de l'Ajuntament de Reus, sota del seu retrat

D. A la plaça de Catalunya de Reus, on hi ha un bust dedicat a ell

Resposta correcta: A

Miquel Ventura (1878-1930), escriptor i filòleg reusenc, va formar part del Grup Modernista de Reus, un grup d'escriptors joves que s'aplegaven al voltant de la llibreria La Regional. A l'entrada del Teatre Bartrina, talment com a Hollywwod, hi ha unes estrelles a terra amb el nom dels membres del grup. La de Miquel Ventura és justament entre les d'Hortensi Güell i Pere Cavallé.

No hi ha cap placa amb el nom de Miquel Ventura al carrer de l'Amargura. De fet, no va néixer en aquest carrer, però el Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus, al qual dona nom, hi va tenir la seu durant molts anys, abans de traslladar-se al Mas Vilanova. Tampoc no hi ha un retrat seu a la Galeria de Fills Il·lustres de l'Ajuntament de Reus. Pel que fa a la plaça de Catalunya, hi ha un bust del dramaturg reusenc Joaquim Bartrina (1850-1880).

Pregunta 4 (35 punts):

La reusenca Marta Magrinyà ha escrit ja diverses novel·les. Un dels ingredients habituals de les seves obres és l'amor. Quina és la seva paraula romàntica preferida?

A. Tendresa

B. Passió

C. Desig

D. Carícia

Resposta correcta: A

Marta Magrinyà, periodista de formació, ha escrit diverses novel·les. La primera va ser Esperant bones notícies. L'any 2016 va publicar la seva darrera obra, La força del vent, que va ser un dels llibres més venuts a Reus per Sant Jordi. A La força del vent, Magrinyà evoca el Reus dels anys 50 amb una trama plena de secrets i passions. Malgrat que les passions humanes són protagonistes de totes les seves obres, ella mateixa confessa que la seva paraula romàntica preferida és tendresa

Solució a les preguntes de la setmana 3

Pregunta 1 (15 punts):

Què tenen en comú les paraules caviar i iogurt?

A. Totes dues tenen sis lletres, contenen un diftong i designen un aliment que es menja amb cullera

B. Totes dues venen del rus

C. Totes dues venen del turc

D. Totes dues venen del francès

Resposta correcta: C

Efectivament, totes dues venen del turc. Iogurt deriva de la forma yoghurt. Pel que fa a la paraula caviar, deriva del turc haviar. No està clar si del turc va passar al francès (caviar) o a l'italià (caviaro). Per cert, si tens curiositat per l'etimologia has de saber que el Gran diccionari de la llengua catalana fa alguns apunts etimològics.

Malgrat que tant caviar com iogurt designen un aliment que es menja amb cullera i que les dues paraules tenen sis lletres, hi ha una diferència important: i és que iogurt conté un diftong, concretament creixent, però caviar conté un hiat (ca-vi-ar) i no pas un diftong. Si vols repassar els diftongs en català, consulta aquest enllaç.

Pregunta 2 (30 punts):

Fa només uns mesos, el novembre de 2016, s'ha publicat la Gramàtica de la llengua catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans. Comprovem si l'has fullejat. Quina és l'última paraula del penúltim dels 35 apartats sense tenir en compte els índexs?

A. Metalingüístiques

B. Xiuxiuejar

C. Expletiva

D. Piular

Resposta correcta: B

Tot i que sembla estrany, l'última paraula del penúltim dels 35 apartats de la Gramàtica de la llengua catalana és xiuxiuejar. Concretament l'apartat 34.7.3 es titula "Classificació semanticopràctica de les interjeccions" i acaba parlant de les onomatopeies o interjeccions amb funció representativa. Aquesta és la frase final: "A més a més, el seu caràcter onomatopeic és compartit per altres mots, sigui pel seu origen etimològic (barromba, carrisquejar) o derivatiu (brunzir, piular, xiuxiuejar)."

La gramàtica oficial de l'Institut d'Estudis Catalans ha estat durant diverses setmanes en les llistes dels llibres de no-ficció més venuts en català. Està previst que el 2018 se'n publiqui una versió manual adreçada al públic en general.

Pregunta 3 (20 punts):

De vegades ens pensem que som el centre del món i creiem que tothom escriu amb el mateix alfabet. En quina o quines llengües s'utilitza l'alfabet tifinag?

A. En búlgar

B. En hindi

C. En amazic i libi

D. En amazic

Resposta correcta: D

El tifinag és un alfabet d'origen incert, probablement d'arrels líbiques, i és l'alfabet que s'utilitza en amazic. L'amazic, també anomenat berber, és una llengua afroasiàtica que parlen uns 12 milions de persones al nord d'Àfrica, principalment al Marroc i Algèria, però també a Mauritània, Burkina Faso, Mali, el Níger, Tunísia, Líbia, el Txad i Egipte. L'alfabet no té un ús extens en la comunicació diària i de fet molts amazics el desconeixen perquè aquesta llengua és essencialment de transmissió oral, però sovint es fa servir com a símbol de la identitat amaziga.

El libi no és una llengua. De fet, a Líbia es parlen entre altres l'àrab i l'amazic, com ja hem dit. Sí que era un llengua el líbic. De fet era una llengua afroasiàtica també, com l'amazic, però avui està extingida.

Per cert, aquí tens una mostra de l'alfabet tifinag.

El búlgar s'escriu, com el rus o l'ucraïnès, en alfabet ciríl·lic.

Per acabar, l'hindi s'escriu en alfabet devanagari, un derivat del sànscrit.

Ja veus que hi ha molts més alfabets a més del nostre, que per cert es diu alfabet llatí.

Pregunta 4 (35 punts):

Josep Baiges, periodista i comunicador reusenc, va presentar durant molts anys un dels programes insígnia de Canal Reus TV: El món de Reus. Però quants exactament?

A. És molt supersticiós i va voler que fos un nombre capicua: 191

B. 221

C. 223

D. Un nombre rodó: 300

Resposta correcta: C

No tenim notícies que el Josep Baiges sigui supersticiós i un nombre rodó hauria sigut molta casualitat. En realitat, aquest periodista i comunicador reusenc va presentar 223 edicions d'El món de Reus, un dels programes insígnia de Canal Reus TV. Tot i que el programa ja no està en antena, podeu estar al cas del que passa al món de Reus a través del blog que escriu Baiges des del 2011 i que no podia portar altre nom que El món de Reus. Per cert, també hi va publicar un article arran de la presentació de la Gimcana de les Llengües: "La gimcana del Matthew Tree".

A més, i per comentar només una de les seves últimes iniciatives, el setembre de l'any passat Cossetània Edicions va publicar amb finalitats solidàries l'antologia de relats Creu-me, és possible. Afrontar el càncer amb optimisme, que ell mateix va promoure i coordinar.

Solució a les preguntes de la setmana 2

Pregunta 1 (20 punts):

El guaraní és...

A. Una planta medicinal de l'Amèrica del Sud

B. Una llengua indígena de l'Amèrica del Sud que va desaparèixer el segle XIX

C. Una llengua indígena oficial al Paraguai, a Bolívia, a l'Argentina i al Brasil

D. Una ètnia indígena que sobreviu a l'Amazones

Resposta correcta: C

El guaraní és una llengua ameríndia que es parla i que és oficial al Paraguai, a Bolívia i també en algunes províncies de l'Argentina i del Brasil. La parlen uns 8 milions de persones i va ser la primera llengua indígena americana que va assolir l'estatus de llengua oficial.

Per cert, el que és una planta medicinal de l'Amèrica del Sud és el guaranà.

Pregunta 2 (30 punts):

Quina d'aquestes llistes conté paraules d'un mateix àmbit temàtic en una de les llengües oficials a Catalunya?

A. Aqueró, naut, peu i espitau

B. Huec, shivau, hemna i iranja

C. Lua, jolh, auriò i peu

D. Garia, can, anhèth i shivau

Resposta correcta: D

Totes aquestes paraules estan escrites en aranès. Aquesta variant de l'occità pròpia de la Vall d'Aran és llengua oficial a Catalunya, a més del català i el castellà, des del 2010.

Garia, can, anhèth i shivau són paraules que designen animals: gallina, gos, xai i cavall, respectivament. La resta són d'àmbits diversos. Repassem-les: aqueró (això o allò), naut (amunt), peu (pèl o cabell), espitau (hospital), huec (foc), hemna (dona), iranja (taronja), lua (lluna), jolh (genoll) i auriò (groc).

Si voleu aprendre'n més, aquí teniu un enllaç al Vocabulari bàsic català-occità.

Pregunta 3 (15 punts):

De quina llengua ve la paraula barri?

A. De l'eusquera

B. De l'àrab

C. De l'italià

D. Del castellà

Resposta correcta: B

El català ha rebut la influència de moltes llengües. Barri, en concret, ve de l'àrab. En àrab clàssic, barr significa afores i, en àrab vulgar, barrî  significa exterior. En el nostre vocabulari quotidià també hi ha paraules que venen de l'iberobasc (per exemple, estalviar), de l'italià (per exemple, trampolí) i del castellà (per exemple, tresillo).

Pregunta 4 (35 punts):

A la Mariona Quadrada, cuinera reusenca, li agrada molt la paraula boletar. Tot i que no està recollida en cap diccionari, amb quin significat la deu haver sentit?

A. Anem a boletar, és a dir, anem a buscar bolets

B. Ja ha boletat, és a dir, ja han començat a sortir bolets

C. Aquest està boletat, és a dir, està tocat del bolet

D. Diumenge boletaré el fricandó, és a dir, hi posaré bolets

Resposta correcta: B

La cuinera reusenca Mariona Quadrada ha sentit utilitzar aquesta paraula a la Morera de Montsant, localitat amb la qual té un vincle des de l'adolescència, per expressar que han començat a sortir bolets. Així ho explica al pròleg d'un dels seus últims llibres: Bolets. La saó de boscos i prats, publicat per Cossetània Edicions l'any 2012. També en parla en aquest article publicat a Lo Pedrís, de Vilaplana.

Mariona Quadrada es dedica essencialment a la docència culinària però també ha publicat nombrosos llibres de cuina. Al seu web www.lacuinadecasa.com trobareu informació dels seus cursos i també receptes.

Solució a les preguntes de la setmana 1

Pregunta 1 (20 punts):

Quin és l'origen etimològic de la paraula vermell?

A. Ve de vermis, cuc o cotxinilla en llatí. Justament d'aquest insecte s'extreia aquest pigment

B. Ve del francès vermillon, que designava el color vermell intens propi de la noblesa

C. Ve de bermejo, en castellà. Així es diu un afluent del riu Paraguai, d'on s'extreia el pigment d'aquest color

D. Ve de l'alemany wermut, que designa la planta que dona al vermut el color vermellós característic

Resposta correcta: A

Efectivament vermell prové del llatí vermĭcŭlus, diminutiu de vermis, aplicat en llatí tant als cucs com a les cotxinilles, insectes dels quals s'extreia un colorant per produir el color escarlata.

Pel que fa a vermillon, és l'origen de vermelló, que designa un color vermell ataronjat fosc. La forma castellana bermejo designa també un color de la gamma del vermell però deriva, igual que la forma catalana, del llatí. És cert que és el nom d'un afluent del riu Paraguai, sense cap relació, però, amb el color vermell.

Per acabar, wermut és el nom alemany de la planta que dona al vermut el gust amarg i no té res a veure amb el color vermell.

No us poseu vermells si no l'heu encertat. Era molt difícil.

Pregunta 2 (25 punts):

Quina d'aquestes paraules no és una llengua?

A. Qufu

B. Loko

C. Twi

D. Hakka

Resposta correcta: A

Qufu és una ciutat al sud-oest de la província de Shandong, a la Xina. Té uns 60.000 habitants. Loko, twi i hakka designen respectivament llengües parlades a Sierra Leone, Ghana i diversos països asiàtics (Xina, Indonèsia, Malàisia, Singapur, Tailàndia i Taiwan).

Pregunta 3 (20 punts):

Quina d'aquestes llistes de paraules no conté cap insult?

A. Tros de quòniam, xaragall, baldric i calacabot

B. Baldraca, fiola, betzol i gamarús

C. Potaco, clepsa, llépol i clapit

D. Tanasi, pallús, tanoca i dròpol

Resposta correcta: C

Un potaco és un guisat, la clepsa és la part alta del cap i els lladrucs aguts i penetrants són clapits. Llépol designa una persona a qui agraden les llaminadures. Així que no és pas un insult.

Sí que són insults, en canvi, tros de quòniam, betzol, gamarús, tanasi, pallús i tanoca, que es refereixen a algú de ment obtusa o curt d'enteniment. Dròpol, insult o no, s'aplica a una persona poc treballadora.

Pel que fa a la resta de paraules, xaragall designa el regueró d'aigua que es crea quan plou en un terreny inclinat; un baldric és una banda generalment de cuir que serveix per aguantar l'espasa; calacabot és el nom d'un peix; una baldraca és un càntir, i una fiola és una ampolleta petita de coll llarg i prim.

Uf, quantes paraules hem après!

Pregunta 4 (35 punts):

Joan Masdéu, músic reusenc, ha presentat diverses temporades el concurs Picalletres a Canal Reus TV. Quantes?  

A. Set

B. Tres

C. Nou

D. Tantes com cançons conté el seu primer disc en solitari, després de la dissolució dels Whiskyn's

Resposta correcta: C

Joan Masdéu es dedica essencialment a la música però també ha presentat durant nou temporades Picalletres, un concurs de lletrejar paraules, a Canal Reus TV. La primera va ser la temporada 2007-2008.

El seu primer disc en solitari després de la dissolució dels Whiskyn's va ser Casa murada, que conté onze temes. El 2014 va publicar el que és de moment el seu darrer disc: Dissabte. Al web www.joanmasdeu.com podeu escoltar-ne un tast.


Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Twitter