Temes de conversa que brollen com salts d'aigua

Voluntariat per la llengua

Una experiència enriquidora.

Avui em trobo amb la Marjori, la meva parella lingüística. Quan engeguem la conversa no podem deixar-la. Els temes no tenen aturador i brollen com salts d'aigua. M'explica coses del seu país d'origen i, quan ho fa, noto l'emoció, l'enyor a la veu, als ulls, al cos sencer. Jo, que me l'escolto, li assenyalo els contrastos i els punts en comú amb la nostra cultura. Aleshores s'adona que no estem tan lluny i a la cara se li dibuixa un somriure. I em diu com agraeix al Voluntariat per la llengua (VxL) la possibilitat d'aquest acolliment personalitzat. Considera que l'organització de les trobades facilita desenvolupar el sentiment de pertinença. Tot i que la seva llengua materna és el castellà opina que no és suficient per sentir-se integrada, que cal conèixer la llengua del lloc on es viu per sentir que hi pertanys.

M'agrada el que diu i li valoro. Després, fa una petita pausa i segueix. Sembla que tenia ganes de poder-ho dir.

"Aquestes converses em permeten una mirada diferent i parlant, en aquest cas català, sento que formo part d'aquí, ho sento a dins i veig que se'm dona la mà per sentir-me a gust i com a casa".

Ens passem molta estona compartint experiències, gaudim molt i riem. No ens adonem del pas del temps però, tot i gaudir de la conversa, ens hem d'acomiadar i ho fem esperant la propera trobada per seguir parlant.

Montse Margenat, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Voluntariat per la llengua del CNL de Barcelona

Vols compartir aquesta notícia?