La III Jornada sobre etiquetatge constata l’augment de la presència del català a les etiquetes de vins i caves

Socioeconòmic

La Jornada també anima el sector a continuar el procés iniciat els últims anys d’incloure la llengua catalana en l’etiquetatge

La III Jornada sobre l’etiquetatge en català de vins i caves va servir per constatar el creixement que ha tingut la presència de la llengua catalana a les etiquetes dels productes del sector en els últims vuit anys (període transcorregut entre la II Jornada i l’actual) i, al mateix temps, va animar el sector a continuar i potenciar el procés a fi que, d’aquí a pocs anys, la llengua catalana aparegui normalment en totes les etiquetes dels vins i caves de les denominacions d’origen, si cal juntament amb altres llengües, tal com marca la Llei 1/1998 de 7 de gener de política lingüística.
La III Jornada es va celebrar el dia 9 de juny, a Sant Sadurní d’Anoia, i la van organitzar l’Ajuntament d’aquesta població i el Centre de Normalització Lingüística de l’Alt Penedès i el Garraf. Les dues jornades sobre etiquetatge anteriors s’havien fet el 1996 i el 1998 respectivament.

Més etiquetes en català
En la primera ponència de la jornada, “Evolució de l’etiquetatge de vins i caves en català del 1996 al 2006”, el responsable d’Estudis i Indicadors de la Secretaria de Política Lingüística, Joan Solé, va remarcar l’augment que s’ha produït en la presència del català a les etiquetes d’aquests productes. En primer lloc, Solé es va referir a un estudi elaborat el 1995 per la Generalitat de Catalunya sobre les actituds del consumidor en què es constata que la valoració que fan els consumidors catalans respecte a la presència del català a les etiquetes dels productes és positiva.

Pel que fa a l’augment de la llengua catalana en l’etiquetatge de vins i caves, el ponent es va basar en els diferents estudis que ha anat publicant la Plataforma per la Llengua (l’últim del mateix 2006). Així doncs, aquests informes fets a partir d’observacions en supermercats i hipermercats indiquen que, dels 30 vins de denominació d’origen catalanes amb més presència en superfícies de lliure servei, el 2001 només n’hi havia un amb l’etiqueta en català, mentre que el 2006 n’hi ha 26. Això representa passar d’un 3% a un 83%. Pel que fa als caves, la progressió també és evident: de 3 caves amb presència del català a les etiquetes el 2001, s’ha passat a 22, sobre els 30 caves amb més presència. És a dir, d’un 10% a una mica més del 70%.

Finalment, Solé va indicar que l’increment s’ha produït sobretot en els últims quatre anys, probablement per l’adaptació que hi ha hagut a la llei de política lingüística del 1998.

Naturalitat
Joan Font, empresari i director general del Grup Bon Preu, va ser l’encarregat de fer la segona ponència, que es titulava “L’experiència d’una empresa de distribució”. Durant la seva exposició, va utilitzar diverses vegades una paraula per descriure la presència del català en les etiquetes (i en general en tots els àmbits de l’empresa catalana): naturalitat. Aquest terme, que inicialment no és gaire econòmic, defineix l’actitud amb que el Grup Bon Preu s’ha plantejat la qüestió lingüística de bon començament. Així, el ponent va dir que “cal actuar amb naturalitat i, per a una empresa catalana, el més natural és fer servir el català en la seva activitat diària”.

Això de banda, Joan Font també va destacar la proximitat i la diferenciació del producte respecte dels altres com dos factors bàsics a l’hora de plantejar-se el creixement de l’empresa, i, en aquests factors, la presència de la llengua del país d’origen hi té un paper destacat. Font va remarcar que, a l’hora d’adaptar-se al client per fidelitzar-lo, el fet de dirigir-s’hi en la seva llengua és un aspecte molt important.

Finalment, el director general del Grup Bon Preu va exposar les raons que van fer que la seva empresa es decidís per etiquetar els seus productes en català des de l’inici: responsabilitat de país, naturalitat (és la nostra llengua habitual), resposta a una demanda del consumidor, qualitat en el servei i diferenciació. També va dir que aquesta decisió no ha tingut cap mena de refús significatiu.

Confiança i cooperació
A continuació, dues empreses elaboradores, Freixenet i Mas Comtal, van presentar les pròpies experiències en la introducció del català a les etiquetes dels seus productes. Freixenet, com a exemple d’una casa gran, i Mas Comtal, d’una de petita. Tot i que la situació d’uns i altres és molt diferent, les presentacions van servir per conèixer de primera mà el procés que han seguit (normalment, el català apareix junt amb el castellà) i per exposar la repercussió que aquesta decisió ha provocat.

En la conferència final, Ramon Tremosa, professor de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona, va parlar de la interrelació que hi ha entre l’economia, el comerç i la llengua. Tremosa va dir que la riquesa econòmica sempre és prèvia a la riquesa cultural i lingüística i que l’economia prestigia la resta de factors. Per demostrar aquesta afirmació, va aportar un seguit d’exemples de tot el món, fins a centrar-se en el cas català (que va qualificar de ‘miracle’), des de la puixança de l’edat mitjana a la decadència del renaixement, i la renaixença (econòmica i cultural) dels segles XIX i XX.
Per acabar, Ramon Tremosa va enumerar uns quants reptes que Catalunya té al davant per afrontar el segle XXI, entre els quals va destacar uns factors que cada cop es tenen més en compte en economia: la confiança i la capacitat de cooperació. Segons el conferenciant, davant la globalització del segle actual, les estructures basades en l’empresa familiar hauran de readaptar-se i caldrà potenciar conceptes com la cooperació per tenir un lloc al món.

L’obertura de la jornada va anar a càrrec de l’alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, Joan Amat, del president del Consell del CNL de l’Alt Penedès i el Garraf, Joan Ríos, i del regidor de Normalització Lingüística, Albert Prat, en representació de les dues institucions que van organitzar l’acte. Elvira Riera, subdirectora general de Política Lingüística, també va intervenir en la presentació de la Jornada i, entre d’altres coses, va dir que la Secretaria de Política Lingüística treballava amb altres departaments de la Generalitat perquè el consumidor trobi cada cop més productes en la seva llengua. La cloenda va comptar amb la presència del responsable adjunt a direcció de l'Agència Catalana de Consum, Albert Orts.

CNL de l'Alt Penedès i el Garraf

Vols compartir aquesta notícia?