Aquesta frase de Fabra, tan necessària en moltes circumstàncies de la vida, il·lustra molt bé el tarannà positiu, treballador, persistent, que va permetre que l'obra de Pompeu Fabra reeixís malgrat les situacions i vicissituds que el gramàtic va haver de viure: empresonament, guerra, exili...
Amb molt de gust tornem a parlar de Pompeu Fabra, ja ho vam fer en els apunts L'endreça de Fabra, d'octubre de 2016. Enguany commemorem el 150 aniversari del naixement de l'il·lustre gramàtic (Gràcia, 1868) i el centenari de la publicació de la Gramàtica catalana, de l'IEC, i per aquest motiu la Direcció General de Política Lingüística n'organitza la commemoració i convida a sumar-s'hi per tal de poder compartir l'esdeveniment amb institucions i entitats perquè esdevingui una veritable commemoració de país.
La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa; el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i el comissari de l'any Fabra, Jordi Ginebra, van presentar el 25 de gener a Barcelona les línies generals de la commemoració.
El filòleg Jordi Ginebra va elogiar la figura del gramàtic i va convidar a utilitzar l'Any Fabra per «reflexionar col·lectivament sobre el futur de la nostra comunitat», i va afirmar que «cal treballar per la llengua en els moments bons i en els dolents».
Al llarg de l'any s'organitzaran actes arreu del territori en memòria de Fabra. La commemoració incidirà especialment en la seva aportació a la normativització (parlem d'aquest concepte en L'endreça de Fabra) del català i també subratllarà el valor social de la seva tasca i la transcendència de la seva figura.
Mentrestant per començar a fer boca amb aquesta commemoració tan important per la llengua i el país us deixem alguns enllaços perquè trieu i remeneu:
Any Pompeu Fabra: portal web de l'Any Pompeu Fabra, que aglutina totes les informacions i actes que es duran a terme a llarg de l'any. Inclou també el mapaFrabra, un gran mosaic que recull els indrets de tot el territori que recorden Pompeu Fabra (carrers, escoles, biblioteques, monuments...). Hi ha també, un apartat interessant de Recursos, en què, entre d'altres coses, podeu trobar el Joc interactiu de Pompeu Fabra, per posar a prova els vostres coneixements sobre el Mestre, o aprendre més sobre Fabra.
Ruta Pompeu Fabra: es tracta d' una ruta cultural, a peu, entorn dels episodis més rellevants de la vida i l'obra de Pompeu Fabra. Aquesta ruta té set parades relacionades amb la infància, els estudis i el lleure del Mestre, així com la seva relació amb L'Avenç, l'Ateneu, el Centre Excursionista de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans.
Espai Pompeu Fabra, de l'IEC: Aquest espai d'homenatge recull una mostra de materials relacionats amb Pompeu Fabra, procedents de l'Arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans, els quals pretenen reflectir la vinculació de Fabra amb la nostra institució i la seva valuosa aportació en l'àmbit de la llengua catalana. En aquest espai, a Consulta les fitxes originals manuscrites, podem tenir el plaer de veure les fitxes corresponents a les entrades del Diccionari de la llengua catalana, publicat per l'IEC, el 1932.
Ja ho veieu, doncs, estem d'aniversari. Fabra mereix una celebració commemoració a l'alçada de la seva obra i la seva dedicació al país.
Josep Pla va dir d'ell a Homenots: "La seva mort significà la desaparició del català més important del nostre temps. Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible. En aquest sentit, no hi ha ningú més que s'hi pugui comparar."
Consorci per a la Normalització Lingüística
Contacte