La situació de la llengua al Vallès
CNL de Sabadell
El dimecres 27 de gener a les 10 h, Marta Xirinachs, subdirectora general de Política Lingüística, i Anna Torrijos, sociòloga del Servei d'Informació, Difusió i Estudis, van presentar els resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP) 2018 al Vallès en una sessió que es va poder seguir en línia.
L'EULP es fa cada cinc anys i el seu objectiu principal és conèixer els usos del català i altres llengües a Catalunya, en els espais de relació personal de la població de 15 anys i més. En aquesta sessió s'hi van exposar els resultats més destacats dels coneixements i usos lingüístics a les comarques del Vallès Oriental i Occidental en relació amb els de l'àmbit metropolità i de Catalunya en general.
Les dades del Vallès Occidental
La composició demogràfica per lloc de naixement ha sofert canvis molt significatius a tot Catalunya des de la primera edició de l'EULP, que es va fer l'any 2003. Centrant-nos en el Vallès Occidental, en aquest període hi ha hagut un creixement de 115.639 persones nascudes a Catalunya, un decreixement de 43.595 persones nascudes a la resta de l'Estat i un creixement de 72.061 persones procedents de la resta del món. Òbviament, aquests moviments de persones de procedència diversa i, per tant, amb diferents llengües d'origen, afecten els usos lingüístics.
Pel que al coneixement del català, la majoria de la població declara entendre'l (95,4%), saber-lo parlar (80,6%), llegir-lo (85,2%) i escriure'l (64,4%). Aquests percentatges estan lleugerament per sobre dels nivells de coneixement de l'àmbit metropolità i una mica per sota de la mitjana global de Catalunya.
Si ens fixem en la llengua inicial de la població, és a dir, aquella que es parlava a casa quan érem petits, hi ha 173.300 persones que tenen el català com a llengua inicial, 502.100 el castellà i 56.400 altres llengües. Si es relaciona aquesta dada amb les de coneixements lingüístics, destaca que 418.400 persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment.
Les dades de coneixements mostren que hi ha camí per recórrer, sobretot respecte a les habilitats de parlar-lo i escriure'l. Per això és important que un 37,6 % de la població (285.900 persones) manifesti que té interès a aprendre o millorar els seus coneixements de català.
Pel que fa a l'ús, el 75,9 % fa servir el català en algun grau, tot i que només el 27,4 % diu que molt o força. El 33 % de la població el fa servir poc i el 24,1 % mai. Una dada a destacar és que un 53,1 % de la població que fa servir el català al llarg del dia no el té com a llengua inicial.
Per acabar, una dada clau per al futur de qualsevol llengua, el procés de transmissió lingüística intergeneracional, mesurat com la diferència entre el percentatge de població que parla català amb la mare i el que l'usa amb el fill, és de 6,5 punts favorable al català.
Per saber-ne més: llengua.gencat.cat/eulp-valles