Visita a l'exposició: Pere Calders. Contes breus

CNL Montserrat

Cursos de català

Els alumnes del curs Elemental 2 visiten l'exposició sobre Pere Calders: contes breus, que es pot veure a la Biblioteca d'Igualada fins aquest dijous. Després de conèixer els fets més importants de la seva biografia, llegeixen els microrelats i comenten el seu estil absurd, sorprenent i fantasiós.

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista. Escriu en clau d'humor i ironia a partir de la realitat, la qual transforma i dota d'altres significats. Modifica l'ordre lògic de les coses per transformar-lo en un món nou.

Es dona a conèixer a principis de la dècada de 1930 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén.

Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys, on coincideix amb el seu cunyat, l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner", escriu els que han estat considerats els millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica. Sobresurten els contes Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957) i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966).

Torna a Catalunya el 1962, es dedica a feines editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada de 1980 li arriba la popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus.

Es van reeditant tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits. Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i poc abans de morir és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993). Enguany fa 25 anys de la seva mort.

Sílvia Martorell

Vols compartir aquesta notícia?