Cercar Cerca avançada
Tornar

15. L'indicatiu: present, futur i condicional

Bàsic 1

Present d'indicatiu. Verbs regulars

  • Els verbs regulars fan de model per a molts altres verbs, que segueixen la mateixa forma i terminació.
     
  • Hi ha tres conjugacions o grups de verbs:
    • la primera: verbs acabar en -ar
    • la segona: verbs acabat en -er o -re
    • la tercera: verbs acabats en -ir
       
CANTAR PERDRE DORMIR SERVIR
1a conj. 2a conj. 3a conj. 3a conj.
 canto
 cantes
 canta
 cantem
 canteu
 canten
 perdo
 perds
 perd
 perdem
 perdeu
 perden
 dormo
 dorms
 dorm
 dormim
 dormiu
 dormen
 serveixo
 serveixes
 serveix
 servim
 serviu
 serveixen
  • Són verbs de la 1a conjugació: cantar, parlar, menjar, dinar, passejar…
       A classe parlem català.
       Cada dia dinem a les dues.

     
  • De la 2a conjugació hi ha: témer, beure, seure, creure…
       Bevem aigua molt sovint quan fa calor.
       Tu creus que vindrà el teu amic a la festa?
      
  • De la 3a conjugació tenim dos verbs model: el model servir que té -eix- a la majoria de persones, i el model dormir sense aquest increment. Són verbs de la 3a conjugació: conduir, traduir, patir, sortir, avorrir…
       A classe no ens avorrim gens ni mica.
       Sempre tradueix els exercicis abans de resoldre’ls.

     
  • Els verbs que afegeixen l'increment -eix- es diuen incoatius i segueixen el model de servir. Aquest increment de lletres no es fa ni a la primera ni a la segona persona del plural.
       En Joan condueix el camió.
       Aquesta fàbrica produeix moltes mercaderies.

     
  • Els verbs de la 3a conjugació que no afegeixen l'increment -eix- es diuen purs i segueixen el model de dormir.
       El nen dorm tot el matí.
        A quina hora surts de casa?

Alerta!

  • Es conjuguen com dormir i són verbs purs: ajupir, bullir, sentir, morir… 
  •    Les plantes es moren per manca d'aigua.
       Bull la pasta amb molta aigua.
       Quan m'ajupo em fan mal les cames.

     
  • Es conjuguen com servir i són verbs incoatius: llegir, fregir, vestir-se, repartir...
       Llegeixo les notícies cada dia.
       Fregeix les patates per fer la truita.
       Es vesteix de gala quan surt de festa.

     
  • Hi ha alguns verbs que sovint ens fan dubtar quin model segueixen. Els verbs següents segueixen el model dormir:
       obrir: Em sembla que truquen a la porta, l'obres?
       omplir: Cada temporada omples l'armari amb roba nova.
       sortir: Quan surten del despatx?
       collir: Cada tardor cullen uns quants cistells de bolets.
       escopir: Si t'empasses una mosca, escup-la!
       tossir: Tusses molt, darrerament; t'ho hauries de fer mirar.
       cosir: Cusen els botons de la camisa amb molta cura.
       fugir: Cada vegada que veig una discussió, fujo.

Present d'indicatiu. Verbs irregulars

  • Hi ha alguns verbs que no segueixen els models anterior. Són verbs irregulars:
ESTAR PRENDRE TENIR VENIR ESCRIURE ANAR-SE’N
 estic
 estàs
 està
 estem         
 esteu
 estan
 prenc
 prens
 pren
 prenem
 preneu
 prenen
 tinc
 tens
 té
 tenim         
 teniu
 tenen
 vinc
 vens
 ve
 venim         
 veniu
 venen
 escric
 escrius
 escriu
 escrivim
 escriviu
 escriuen
 me’n vaig
 te’n vas
 se’n va
 ens n’anem*
 us n’aneu*
 se’n van
  • Es conjuguen com prendre: vendre, aprendre, comprendre, encendre, entendre, respondre
       Aprenc moltes coses dels companys de classe, i sempre els responc en català.
     
  • Com els verbs acabats en –ndre, els acabats en –ldre: resoldre, resolc, resols, resol, resolem, resoleu, resolen.
       Resolem els exercicis cada dia a classe, però jo els resolc a casa tot sol abans de venir.

     
  • Com el verb escriure, també canvien la u per la v els verbs beure, deure, moure, ploure… 
       Quan sortim d'excursió bevem molta aigua.
       Ens movem molt, quan som a classe.

     
  • El verb anar-se’n, sinònim de marxar, pot anar seguit de les preposicions de o a. 
       Me’n vaig d’aquí. Me’n vaig a dormir.

     
  • [*] Les formes en plural del verb anar-se'n corresponen a nosaltres i a vosaltres, ens n’anem i us n'aneu, les podem escriure sense apostrofar, que és la forma habitual de pronunciar-les.
      
       Ens en anem
    , que és tard. I vosaltres, us quedeu o també us en aneu?

Present de verbs regulars: 1a conjugació -ar (ara, en aquest moment, cada dia)

  PRESENTAR TREBALLAR PORTAR
 jo
 tu
 ell, ella, vostè
 nosaltres
 vosaltres
 ells, elles, vostès
 presento
 presentes
 presenta
 presentem
 presenteu
 presenten        
 treballo
 treballes
 treballa
 treballem               
 treballeu
 treballen
 porto
 portes
 porta
 portem               
 porteu
 porten

Alerta!

Usem el present:

 Per parlar d’accions que passen en el moment en què es parla:
         -Què fa la Maria?
         -És a la sala d’estar. Mira la tele.

— Per parlar d’accions habituals:
          Cada dia em llevo a les set.

— Per a les descripcions atemporals:
          La Maria és baixa, morena i porta ulleres.

Present de verbs regulars: 2a conjugació -er / -re i 3a conjugació -ir
(ara, en aquest moment, cada dia):

  CÓRRER PERDRE DORMIR SERVIR
 jo
 tu
 ell, ella, vostè
 nosaltres
 vosaltres
 ells, elles, vostès
 corro
 corres
 corre
 correm
 correu
 corren      
 perdo
 perds
 perd
 perdem  
 perdeu
 perden
 dormo
 dorms
 dorm
 dormim
 dormiu
 dormen
 serveixo
 serveixes  
 serveix
 servim
 serviu
 serveixen      
   ESTAR PRENDRE ANAR-SE’N TENIR
 jo
 tu
 ell, ella, vostè
 nosaltres
 vosaltres
 ells, elles, vostès
 estic
 estàs
 està
 estem
 esteu
 estan
 prenc
 prens
 pren
 prenem     
 preneu
 prenen
 me'n vaig
 te'n vas
 se'n va
 ens n'anem*    
 us n'aneu*
 se'n van
 tinc
 tens
 té
 tenim
 teniu
 tenen

[*] Tal com hem dit anteriorment, les formes ens n'anem i us n'aneu es poden escriure sense apostrofar, perquè és la manera habitual de pronunciar-les.

   Vinga, recolliu que ens en anem.
   Quan us en aneu, tanqueu la porta amb clau.

Present de verbs irregulars (ara, en aquest moment, cada dia)

  DIR-SE SER VIURE TENIR ANAR
 jo
 tu
 ell, ella, vostè
 nosaltres
 vosaltres
 ells, elles, vostès
 em dic
 et dius
 es diu
 ens diem
 us dieu
 es diuen
 soc
 ets
 és
 som  
 sou
 són
 visc
 vius
 viu
 vivim  
 viviu
 viuen
 tinc
 tens
 té
 tenim  
 teniu
 tenen
 vaig
 vas
 va
 anem  
 aneu
 van
  FER CONÈIXER DUR VEURE
 jo
 tu
 ell, ella, vostè
 nosaltres
 vosaltres
 ells, elles, vostès
 faig
 fas 
 fa
 fem  
 feu
 fan
 conec
 coneixes
 coneix
 coneixem  
 coneixeu
 coneixen
 duc
 duus (du)  
 duu (du)
 duem
 dueu
 duen
 veig
 veus
 veu
 veiem
 veieu
 veuen

Futur d'indicatiu regular

  • El futur expressa accions per demà, d'aquí uns dies, la setmana que ve…
     
  • Es forma amb l’infinitiu + les terminacions següents:
    PARLAR CÓRRER PERDRE DORMIR
 jo
 tu
 ell, ella, vostè
 nosaltres
 vosaltres
 ells, elles, vostès 
 parlaré
 parlaràs
 parlarà
 parlarem      
 parlareu
 parlaran
 correré
 correràs
 correrà
 correrem     
 correreu
 correran
 perdré
 perdràs
 perdrà
 perdrem      
 perdreu
 perdran
 dormiré
 dormiràs
 dormirà
 dormirem    
 dormireu
 dormiran

Alerta!

Usem el futur simple:

— Per parlar d'accions que sabem que passaran en un temps posterior a l'actual:
          Demà em llevaré a les vuit.

— Per fer prediccions futures que no sabem si passaran o no:
          L'any que ve aniré al gimnàs cada dia.

Bàsic 2

Condicional 

  CANTAR DORMIR SER ANAR FER
 jo
 tu
 ell, ella, vostè 
 nosaltres
 vosaltres
 ells, elles, vostès  
 cantaria
 cantaries
 cantaria
 cantaríem   
 cantaríeu
 cantarien
 dormiria
 dormiries
 dormiria
 dormiríem   
 dormiríeu
 dormirien
 seria 
 series
 seria
 seríem
 seríeu
 serien
 aniria
 aniries
 aniria
 aniríem
 aniríeu
 anirien
 faria
 faries
 faria
 faríem
 faríeu
 farien
  VOLER PODER SABER TENIR VENIR

jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès

 voldria
 voldries
 voldria
 voldríem
 voldríeu
 voldrien
 podria
 podries
 podria
 podríem
 podríeu
 podrien
 sabria
 sabries
 sabria
 sabríem
 sabríeu
 sabrien
 tindria
 tindries
 tindria
 tindríem  
 tindríeu
 tindrien
 vindria
 vindries
 vindria
 vindríem   
 vindríeu
 vindrien

Filtres

Nivell