Cercar Cerca avançada

29. Verbs amb pronom

Bàsic 1

Hi ha formes verbals que tenen un pronom al costat del verb, una partícula invariable que hem de tenir en compte quan fem frases.

DIR-SE

  • El fem servir per presentar-nos, per dir el nom.

    Em dic Gemma. Em dic Màrius.
    I tu, com et dius? I ell, com es diu?
    Ens diem Mariona i Carles. I vosaltres, com us dieu?
    Es diuen Jep i Fidel.
  DIR-SE Exemples
 jo
 tu
 ell, ella, vostè
 nosaltres
 vosaltres
 ells, elles, vostès       		  em dic
 et dius
 es diu
 ens diem
 us dieu
 es diuen		  Hola! Em dic Cèlia, i tu?
 Com et dius?
 Ella es diu Marta i ell es diu Martí.
 Ens diem Carolina i Francesc.
 Com us dieu vosaltres tres?
 Els alumnes es diuen Joselin, Frank, Petra i Mamadou.

LLEVAR-SE, PENTINAR-SE, DUTXAR-SE…

  • Aquests verbs expressen accions sobre el propi cos, per això s’anomenen verbs reflexius.
  Verb reflexiu model Exemples
 jo
 tu
 ell, ella, vostè
 nosaltres
 vosaltres
 ells, elles, vostès       		  em llevo
 et lleves
 es lleva
 ens llevem
 us lleveu
 es lleven		  Diumenge em llevo al migdia.
 A quina hora et lleves?
 La Joana és molt mandrosa i no es lleva quan sona el despertador.
 Ens llevem quan surt el sol.
 No us lleveu fins a les deu.
 Els alumnes es lleven amb ganes de venir a classe.

  • Exemples amb altres verbs reflexius.

    Cada dia em dutxo i prenc cafè. Després em rento les dents.
    I tu, et pentines?
    Es vesteix molt de pressa, sempre fa tard.
    Ens aixequem de la cadira quan entra el professor a l’aula.
    Us pinteu les ungles, vosaltres?
    Es toquen l’orella quan juguen a pòquer i es fan senyals.
     

AGRADAR

  • Per expressar gustos i preferències fem servir el verb agradar amb el pronom corresponent.

    M’agrada molt parlar amb els amics.
    No li agrada quedar-se a casa quan plou.
    A vosaltres us agrada fer esport?
     
  • Cal tenir en compte que el verb anirà en plural quan fem referència a coses plurals.
  Exemples en singular Exemples en plural
 a mi
 a tu
 a ell, a ella, a vostè
 a nosaltres
 a vosaltres
 a ells, a elles, a vostès       		  M’agrada molt la xocolata negra.
 T’agrada jugar a pilota?
 A la Maria li agrada la tecnologia.
 No ens agrada la nit.
 Us agrada el cafè?
 Als tutors els agrada la feina ben feta.		 M’agraden molt les galetes de xocolata negra.
No m’agraden els jocs de pilota.
A en Pere li agraden els ordinadors.
Ens agraden molt les nits de lluna plena.
No us agraden gens els plats picants.
Als alumnes no els agraden els exàmens sorpresa.

HAVER-HI

El verb haver-hi serveix per situar.

Present Imperfet Futur
Ara hi ha tres persones.
Avui hi ha molta gent a classe.		 Abans hi havia menys cotxes.
Fa temps hi havia moltes botigues.		 Després hi haurà més gent.
D’aquí un any hi haurà alumnes nous.

   Ara, a les ciutats de Catalunya, hi ha més parcs.
   Abans hi havia més camps. En el futur, hi haurà més espais per a vianants.

   A les sis hi havia la presentació del disc.
   Ara a les set hi ha una conferència de premsa dels cantants i a les nou hi haurà el concert de presentació de la gira.

HAVER-HI I SER-HI

  • hi ha + nom: demanem per algú

—Que hi ha l’Imma? —Sí que hi és. / No, aquí no hi ha cap Imma. / (No,) no hi és.
—Que hi ha el senyor Pou? —Sí que hi és. / No, aquí no hi ha cap senyor Pou. / (No), no hi és.

  • hi és / hi són, en altres casos: demanem per algú

—Que hi és, (l’Imma)? —No, aquí no hi ha cap Imma. / (No,) no hi és.
—Que hi és, (el senyor Pou)? —No, aquí no hi ha cap senyor Pou. / (No,) no hi és.
—Que hi són, (els teus germans)? —Sí que hi són. / (No,) no hi són.

  • Serveix per diferenciar:

PER IDENTIFICAR
—(Que) és la Marta? —No, és l’Anna.     
—(Que) és l’Enric, aquell? —Sí que és l’Enric.

PER DEMANAR PER ALGÚ
—Que hi és, la Marta? —(No,) no hi és. / Sí, ara s’hi posa.
—Que hi ha la Marta? —Aquí no hi ha cap Marta. / —Sí, ara s’hi posa. 
—Que hi són, els nens? —Em sembla que s’equivoca (t’equivoques). / —Sí, de part de qui? / —Un moment, si us plau.

El verb haver-hi serveix per situar. A l’animació següent s’explica quan fem servir haver-hi i ser.

Bàsic 2

HAVER-HI / HAVER-N’HI

hi ha + nom (amb article, adjectius…)

n’hi ha (en + hi ha): el nom està substituït pel pronom en

Exemples:

—Hi ha gent a classe? —Sí, hi ha gent.
—Hi ha gent a classe? —Sí, n’hi ha.

—Saps si hi ha un quiosc a prop? —Sí, hi ha un quiosc a prop.
—Saps si hi ha un quiosc a prop? —Sí, n’hi ha un a prop.

—Quants arbres hi ha? —Hi ha cinc arbres.
—Quants arbres hi ha? —N’hi ha cinc.

—A la plaça hi ha una pastisseria i al carrer de Dalt hi ha una altra pastisseria.
—A la plaça hi ha una pastisseria i al carrer de Dalt n’hi ha una altra.

—Que hi ha diners?  —Sí que hi ha diners.
—Que hi ha diners? —Sí que n'hi ha.

Quan diem hi ha i quan diem n’hi ha? Vegem-ho en l'animació següent:

SER-HI / HAVER-HI

  • hi ha + nom: demanem per algú o per alguna cosa en un lloc concret.

-Que hi ha l'Anna [a casa]? -Sí que hi és. / No, no hi és.
-Que hi ha el lampista [aquí]? -Sí que hi és. / No, no hi és.
-Que hi ha la llet a la nevera? -Sí que hi és. / No, no hi és.
-Que hi ha els diners a la tauleta? -Sí que hi són. / No, no hi sónm.

  • hi és / hi són, en altres casos: demanem per algú o per alguna cosa en un lloc concret

-Que hi és, l'Anna [a casa]? -Sí que hi és. / -No, no hi és.
-Que hi és, el lampista [aquí]? -Sí que hi és. / -No, no hi és.
-Que hi són, els diners a la tauleta? -Sí que hi són. / No, no hi són.

  • Avui, ahir i demà:

-Que hi és, avui l'Anna? -Sí que hi és.
-Que hi era, ahir l'Anna a classe? -Sí que hi era.
-Que hi serà, demà el lampista? -No, no hi serà.
-Que hi són, els diners a la tauleta ara? -Sí que hi són.
-Que hi eren, els ous a la nevera ahir? -No, no hi eren.
-Que hi seran, demà, els llibres a l'aparador? -Sí que hi seran.

-Que hi ha l'Anna ara? -Sí que hi és.
-Que hi havia l'Olga a classe? -Sí que hi era.
-Que hi haurà, el lampista demà? -No, no hi serà.
 

Etiquetes: haver-hi, hi ha, pronoms, reflexius, ser-hi, verbs, verbs amb pronom, verbs reflexius

Enllaços relacionats