43. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
Suficiència 2
cap a / cap
Expressa direcció, proximitat relativa o proximitat en el temps i s’escriu davant de noms, adjectius, numerals, articles i infinitius:
Anàvem cap a les roques.
Cap a les vuit ja haurem acabat.
Cap al tard vindrà en Jaume.
Vaig arribar cap a les deu.
Vaig cap a comprar.
La preposició cap a es redueix a la preposició simple cap quan, si no hi hagués la forma cap, no escriuríem la preposició a: Anàvem cap allà. (Si no hi hagués cap, escriuríem Anàvem allà.)
fins a / fins
Expressa direcció cap a un lloc o un temps i s’escriu davant de noms, adjectius, numerals, articles i infinitius:
Fins al dia 12 teniu temps de presentar-vos-hi.
Anem fins a Manlleu.
Comptarem fins a deu.
La preposició fins a es redueix a la preposició simple fins quan, si no hi hagués la forma fins, no escriuríem la preposició a, o bé davant que:
Fins avui tenim temps. (= Avui encara tenim temps.)
Fins que no arribem a Manlleu no pararem.
Vindran fins aquí. (= Vindran aquí.)
Les frases en les quals hi ha la preposició composta des de demanen la preposició composta fins a. També és paral·lel l’ús de les preposicions de... i a...
Viatjo des de Venècia fins a París.
Viatjo de Venècia a París.
Tanmateix, la nova gramàtica admet també la combinació d'aquestes preposicions:
Viatjo de Venècia fins a París.
Viatjo des de Venècia a París. (combinació menys fixada)
com a / com
Les formes com a i com tenen significats diferents: com a equival a en qualitat de, en concepte de; en canvi, com és equivalent a igual que.
Com a professional, no puc admetre aquesta actitud.
Com a presidenta, declaro inaugurada la sessió.
És tan alt com en Pere.
És tan blanc com la neu.
La preposició composta com a es redueix a com:
— davant de l’article determinat: el, la, els, les
— davant de l’article indeterminat: un, una, uns, unes
— davant dels demostratius: aquest, aquell...
Et considero com la millor professional.
Definim l’hepatitis com aquella malaltia que...
Va proposar-ho com una gran solució.
Me’l van presentar com el substitut de la Maria.
Amb tot, alguns dialectes fan servir també la forma com a en frases comparatives (= ‘com si fossin').
Sempre diuen que treballen com esclaus. (I també: Sempre diuen que treballen com a esclaus.)
Recordeu també la diferència entre l’ús comparatiu i l’ús conjuntiu:
És tan bo com el seu pare. (comparatiu)
Com que és tan tard, ens n’anem. (conjunció)