Cercar Cerca avançada

32. El complement preposicional

Elemental 1

Verbs amb preposició

El complement preposicional és un complement verbal que va introduït per una preposició que està determinada pel verb. És a dir, hi ha verbs que necessiten tenir una preposició per al complement que els acompanya: a, amb, en, de

Fixa’t en aquests verbs:

   En Pere s’assembla a l’àvia Teresa.
   Sempre he pogut comptar amb ells.
   La Carla confia molt en la seva capacitat.
   L’èxit sempre depèn de les circumstàncies.

Aquests complements es poden substituir per pronoms febles. Si el complement té la preposició a, amb o en, el pronom és hi. Si el complement té la preposició de, el pronom és en.

   En Pere s’hi assembla.(a la seva mare)
   Sempre he pogut comptar-hi. Sempre hi he pogut comptar. (amb la teva ajuda)
   La Carla hi confia molt. ← (en les seves capacitats)
   L’èxit sempre en depèn. ← (de l’esforç invertit)

Alguns verbs preposicionals

Recordar-se de…

   Em recordo de quan era petit. Me’n recordo.
   Et recordes del que t’he dit? Te’n recordes?
   Es recorda molt sovint de vosaltres. Se’n recorda.
   Ja no ens recordem del que fèiem abans. Ja no ens en recordem.
   Us recordeu d’aquell programa? Us en recordeu?
   No es recorden de nosaltres. No se’n recorden.

Assabentar-se de

  Jo m'he assabentat de la notícia avui. Jo me n'he assabentat avui.     

  Ja t'has assabentat de la notícia? Ja te n'has assabentat?
  Ell s'ha assabentat de la notícia. Ell se n'ha assabentat.
  No ens assabentem de les notícies. Mai no ens n'assabentem.
  Sempre us assabenteu de les notícies. Sempre us n'assabenteu.

Estar d’acord amb…

   Estic d’acord amb tu. Hi estic d’acord.
   Si estàs d’acord amb el projecte, signa. Si hi estàs d’acord, signa.
   No està d’acord amb el resultat de la prova. No hi està d’acord.
   No estem d’acord amb els caps de l’organització. No hi estem d’acord.
   Esteu d’acord amb mi? Hi esteu d’acord?
   Estan d’acord amb la nova normativa. Hi estan d’acord.  

Interessar-se per…

   M’interesso per la fauna autòctona. M’hi interesso.
   T’interesses pels conflictes internacionals. T’hi interesses.
   Es va interessar per les noves tecnologies. S’hi va interessar.
   Ens interessem per la literatura medieval. Ens hi interessem.  
   Us interessareu per aconseguir el títol. Us hi interessareu.
   S’interessaven per la música clàssica. S’hi interessaven.

Assemblar-se a…

   M’assemblo a la Núria. M’hi assemblo.
   T’assembles a ta mare. T’hi assembles.
   S’assembla a son germà. S’hi assembla.
   Ens assemblem a la mare. Ens hi assemblem.
   Us assembleu a l’avi. Us hi assembleu.
   S’assemblen al pare. S’hi assemblen.

  • Fixa’t que aquest darrer verb, assemblar-se, també té un ús no preposicional:
       La meva germana i jo ens assemblem.
       En Joan i el seu cosí no s’assemblen gaire.
       El teu pare i tut us asembleu molt.
     

Intermedi 3

El complement preposicional o de règim verbal sempre és introduït per una de les preposicions següents:

a Contribuïm a la reconstrucció del campanar amb un donatiu.
de No et descuidis d’avisar-me.
en Sempre penso en vosaltres, quan hi aneu.
amb No s’ha fet mai amb gent com aquella.
per Em preocupo per vosaltres.

L’aparició d’una preposició o d’una altra depèn del verb. A continuació hi ha una llista d’alguns verbs o perífrasis verbals que normalment van amb preposició.

Preposició a Preposició de Preposició en Preposició amb Preposició per
accedir
acostumar-se
afanyar-se
atrevir-se
contribuir
dedicar-se
exposar-se
obligar
procedir
renunciar
adonar-se
burlar-se
descuidar-se
dubtar
oblidar-se
parlar
penedir-se
recordar-se
riure's
queixar-se
confiar
consistir
creure
entossudir-se
exercitar-se
implicar-se
pensar
interessar-se
vacil·lar
somiar
anar amb compte
avenir-se
col·laborar
comptar
conformar-se
estar d'acord
fer-se
haver-n'hi prou
trobar-se
somiar
atabalar-se
interessar-se
preocupar-se
amoïnar-se
optar

Sovint el complement preposicional s’adjunta a verbs que formen una expressió conjunta amb un nom o un adjectiu:

Estic d’acord amb la proposta de celebrar el comiat divendres.
Avui
estem segurs dhaver encertat el plantejament.

La substitució pronominal del complement preposicional es pot fer amb les formes hi o en, segons la preposició que l’encapçali:

     > quan va introduït per a, en, amb o per, se substitueix amb hi:
         La Joana pensa
en l’Aina. → La Joana hi pensa.

     > quan va introduït per de, se substitueix amb en:
         Sempre parlen de política. Sempre en parlen.

Cal tenir en compte que hi ha verbs que canvien de sentit (o prenen un matís especial) quan s’usen amb preposició:

Fer-se amb algú. (Fa referència a tractar-hi, parlar-hi, no té el sentit de fer)
Entendre en informàtica. (Es refereix a ser especialista, saber-ne, no té el sentit d’entendre)

Suficiència 3

Canvi i caiguda de preposicions

Convé recordar que, en registres formals, quan el complement preposicional és introduït per en i al darrere hi va un infinitiu, substituïm la preposició per a o de.

Es complauen en la preparació de grans festes. → Es complauen [en] a preparar grans festes.
Pensa en una resolució provisional. → Pensa [en] de resoldre-ho provisionalment.

Quan el complement preposicional és una oració introduïda per la forma que, en registres formals la preposició se suprimeix. Si en resulta una construcció forçada o ambigua, s’hi pot introduir algun element (el fet que, la idea que, la possibilitat que…).

No estic d’acord amb aquesta idea → No estic d’acord amb que defensis aquesta idea.
Estem segurs de la decisió que hem pres. → Estem segurs de que l’hem encertat amb aquesta decisió.
El jutge s’ha basat en les proves aportades → El jutge s’ha basat en que és menor d’edat (millor: El jutge s’ha basat en el fet que és menor d’edat)

Filtres

Nivell