Cercar Cerca avançada
Tornar

25. Les perífrasis verbals

Bàsic 3

Les perífrasis verbals són el conjunt d’un verb conjugat i un verb en forma verbal impersonal, que pot tenir una partícula d’enllaç al mig. Aquest conjunt té un significat propi diferent del significat de cadascuna de les parts que el componen.

Les perífrasis poden indicar possibilitat, probabilitat, obligació, imminència, etc.
   No puc venir, aquest vespre estic ocupat.
   He de fer una prova per obtenir el certificat.
   Nosaltres marxem, ja deu ser tard.
   Acaba d’arribar la Joana d’un viatge a Grècia.
   Deixa de fer el ruc i para atenció.
   Avui, malauradament, torna a ploure.
   Per dormir bé cal deixar de mirar tant el mòbil.

 

Perífrasis de probabilitat

 deure + infinitiu

  • Les perífrasis de probabilitat es formen amb el verb deure.
       Deu venir sol, ell, perquè no ens ha avisat que vingui acompanyat.
       Deuen ser els alumnes, que fan soroll. Avui han acabat els exàmens.
       Devia arribar tard, ahir al vespre, perquè avui està molt cansat.

       No sé quina hora és, però deu ser la una; no deuen ser les dues perquè encara no ha arribat ningú.
       Els nens no hi són, encara. Deuen ser al parc.
Perífrasis d’obligació

 haver de + infinitiu

  • Les perífrasis d’obligació amb haver poden tenir una forma impersonal. El verb haver sempre es fa servir en 3a persona.
       S’ha d'arribar puntual.
       S’ha de ser bona persona.
       S’havia de fer l'exercici.
       L'any vinent s’haurà de pagar una quota

     
  • Poden fer referència a una persona verbal. En aquest cas el verb haver es conjuga.
       Per a totes les emergències, has de trucar al 112.
       Avui he de comprar un regal d’aniversari.
       Els alumnes havien de fer un resum del tema.
       Haureu de comprar menjar per deu dies.
       Pel teu bé, hauries de fer més cas del que et diuen.

 caldre + infinitiu

  • És una forma impersonal que es pot fer servir en diversos temps verbals, però en 3a persona del singular.
       Cal tenir paciència.
       Caldrà pensar una possible solució.
       Caldria saber si vindran o no.
       Calia ser puntual.

 caldre que + subjuntiu

  • Fem servir la forma verbal del subjuntiu conjugada.
       Cal que arribi puntual a classe.
       Cal que parlis en veu baixa per no distraure els companys.
       Cal que compreu el dinar.
       Cal que esmorzin bé.

Si us cal consultar les formes de subjuntiu, consulteu aquesta fitxa.

Elemental 2

Perífrasi de probabilitat

  • Per expressar probabilitat, fem servir el verb deure amb un infinitiu. Fixeu-vos en els exemples següents, conjugats en les diverses persones gramaticals.
       Dec ser la persona més puntual de la colla, sempre arribo abans que la resta.
       No m’imagino com et deus trobar, després de tot el que has passat…
       Qui deu ser aquell que ens mira tan fixament?
       Devem fer tard, mira quina hora és!
       Després d’aquesta excursió que heu fet, deveu tenir gana.
       No sé del cert on són, però deuen ser al jardí.
      
  • També es fa servir la mateixa construcció amb l’imperfet per expressar la probabilitat en passat.
       Devia dormir, quan vas arribar; no et vaig pas sentir.
       Quan eres petit devies ser un trapella.
       En aquell país hi devia fer fred, veient com van d’abrigats a les fotos.
       El cap de setmana passat devíem arribar vora al migdia.
       Pel que m’heu explicat, devíeu ser una bona colla!
       Devien fer patxoca, vestits per al casament!
  • La probabilitat també es pot expressar amb fórmules que fan servir l’indicatiu i fórmules que fan servir el subjuntiu.
Probabilitat amb indicatiu Probabilitat amb subjuntiu

Potser…
   Potser els lladres van sentir el soroll.
   Potser es tracta d’un incident sense importància.

Segurament...
   Segurament vindré al despatx aquesta tarda.
   No m’ho ha confirmat, però segurament vindrà. 

És probable que…
   És probable que el cridin a declarar.

És possible que…
   És possible que encara no hagi arribat.

Pot ser que…
   Pot ser que es tracti d’un incident sense importància.

 
  • La construcció del verb deure + infinitiu expressa una hipòtesi, mentre que deure + infinitiu perfet expressa una hipòtesi de la causa.
Infinitiu Infinitiu perfet
Hipòtesi Hipòtesi de la causa

No sé pas què hi fa, al mercat, a aquestes hores. Deu comprar alguna cosa per sopar.

Darrerament fa mala cara. Deu dormir poc aquests dies.

Deu ser mestre. Es nota que té traça explicant coses a les criatures.

Deu haver anat a comprar. Hi deu haver anat aquest matí, perquè hi ha la nevera plena.

Avui fa mala cara. Deu haver dormit poc aquesta nit.

Deu haver estat mestre. Ara que és gran i està jubilat, es nota que té traça explicant coses a les criatures.

Filtres

Nivell