25. Les perífrasis verbals

 deure + infinitiu

• Les perífrasis de probabilitat es formen amb el verb deure.
     Deu venir sol, ell, perquè no ens ha avisat que vingui acompanyat.
     Deuen ser els alumnes, que fan soroll. Avui han acabat els exàmens.
     Devia arribar tard, ahir al vespre, perquè avui està molt cansat.
     No sé quina hora és, però deu ser la una; no deuen ser les dues perquè encara no ha arribat ningú.
     Els nens no hi són, encara. Deuen ser al parc.

 haver de + infinitiu

• Les perífrasis d’obligació amb haver poden tenir una forma impersonal. El verb haver sempre es fa servir en 3a persona.
     S’ha d'arribar puntual.
     S’ha de ser bona persona.
     S’havia de fer l'exercici.
     L'any vinent s’haurà de pagar una quota
   
• Poden fer referència a una persona verbal. En aquest cas el verb haver es conjuga.
     Per a totes les emergències, has de trucar al 112.
     Avui he de comprar un regal d’aniversari.
     Els alumnes havien de fer un resum del tema.
     Haureu de comprar menjar per deu dies.
     Pel teu bé, hauries de fer més cas del que et diuen.

 caldre + infinitiu

• És una forma impersonal que es pot fer servir en diversos temps verbals, però en 3a persona del singular.
     Cal tenir paciència.
     Caldrà pensar una possible solució.
     Caldria saber si vindran o no.
     Calia ser puntual.

 caldre que + subjuntiu

• Fem servir la forma verbal del subjuntiu conjugada.
     Cal que arribi puntual a classe.
     Cal que parlis en veu baixa per no distraure els companys.
     Cal que compreu el dinar.
     Cal que esmorzin bé.