Cercar Cerca avançada

16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats

Intermedi 1

Els diftongs

Cada cop de veu que fem quan pronunciem una paraula és una síl·laba. En general, una paraula té tantes síl·labes com vocals. Però hi ha casos en què trobem dues vocals a la mateixa síl·laba; són els diftongs. Si tenim dues vocals seguides que formen part de síl·labes diferents, es tracta de hiats.

Per separar les paraules en síl·labes cal tenir en compte els grups de vocals (diftongs i hiats) i els grups consonàntics (dígrafs o altres).

Els diftongs són grups de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba. Perquè hi hagi diftong una de les dues vocals ha de ser una i o una u, és a dir, una vocal dèbil.

  • creu, mai, niu, feu… són monosíl·labes tot i que tenen dues vocals: fan diftong.
  • fa/reu, mi/reu, re/cau, re/noi… són paraules de dues síl·labes amb tres vocals: tenen diftongs.

Cal tenir en compte que la vocal dèbil (i, u) d’un diftong és una semivocal, no pas una vocal. És important tenir-ho en compte per seguir les normes d’accentuació.

  • pareu > pa/reu: paraula aguda, acabada en semivocal → no s’accentua
  • carai > ca/rai: paraula aguda, acabada en semivocal → no s’accentua
  • cantàveu > can/tà/veu: paraula plana, acabada en semivocal → s’accentua
  • fèieu > fè/ieu: paraula plana, acabada en semivocal → s’accentua
  • patíssiu > pa/tís/siu: paraula plana, acabada en semivocal → s’accentua

Els hiats

Les combinacions de vocals en contacte, dins d’una paraula, que no són a la mateixa síl·laba formen hiats. Trobem grups de vocals en síl·labes separades quan una i o una u es troben abans de les vocals a, e o o: à/vi/a, ci/èn/ci/a, cu/a, fu/et, su/or…

Si us cal repassar quan cal posar accents, consulteu la fitxa sobre l’accentuació.

Intermedi 2

Casos en què hi ha diftong

Tenim un diftong quan pronunciem dues vocals en una sola síl·laba. Cal tenir present que hi ha vocals fortes (a, e, o) i vocals dèbils (i, u), que quan es combinen formen diftong.

  • Parlem de diftongs decreixents quan tenim una vocal seguida d’una de dèbil: vocal + vocal dèbil.

    Per tant, entre els diftongs decreixents també hi ha la combinació de dues vocals dèbils (i, u):
       riu, ciu/tat, cui/na, frui/ta...
   Vocal + i                       Vocal + u                   
ai
ei
oi
ui
cai/re
rei/na
boi/na
buit
au
eu
iu
ou
cau/re
fa/reu

riu
bou

Les combinacions ii i uu són molt poc freqüents, amb paraules com novii o duu, que formarien diftong.

  • Tenim diftongs creixents quan hi ha una vocal dèbil seguida d’una de forta. Aquests casos es donen en les combinacions gu i qu + vocal.
   gu + vocal    qu + vocal
gua
güe
güi
guo
gua/nyar
ai/güe/ra
pin/güí
ai/gs
qua
qüe
qüi
quo
qua/ran/ta
qües/ti/o/na/ri
a/de/qüi
q/rum
  • I també es forma un diftong creixent quan hi ha una vocal dèbil i una vocal forta a principi de mot o quan una vocal dèbil queda entre vocals.
Inici de mot Entre vocals
io/de
io/ga
io/gurt
hie/na
hiat
ian/qui
iar/da
ia/ia
uom/bat
ien
re/ia
re/iet
jo/ia
du/ia
fe/ia
cre/uar
tre/uen
co/uen
ri/uen
se/uen


Casos en què no hi ha diftong

Quan pronunciem dues vocals seguides en síl·labes diferents tenim un hiat. Això passa en els casos següents:

  • En la combinació de dues vocals fortes (a, e, o):
       aeri, teatre, coalició, lica…, que pronunciem a/e/ri, te/a/tre, co/a/li/ci/ó, e/ò/li/ca…
     
  • Quan hi ha una vocal dèbil (i, u) entre una consonant i una vocal:
       cncia, suor…, que pronunciem ci/èn/ci/a, su/or… 

Suficiència 1

Els diftongs són la unió de dues vocals en una mateixa síl·laba i poden ser decreixents o creixents.

Diftong decreixent

Vocal + i Vocal + u
ai
ei
ii
oi
ui
xer/rai/re
ser/vei
no/vii*
boi/na
bui/dar
au
eu
iu
ou
uu
cau/re
neu
piu/lar
bou
duus

* Correspon a nuvi en les varietats insulars.

Diftong creixent

gu + vocal qu + vocal 
gua
güe
güi
guo
llen/gua
un/güent
pin/güí
ai/guós
qua
qüe
qüi
quo
pas/qua
se/qüèn/ci/a
o/bli/qüi/tat
a/quós
Inici de mot Entre vocals
i + vocal
hi + vocal
io/gurt
hie/na
i entre vocals
u entre vocals
no/ia
cre/uen

En aquests casos en què hi ha una i a inici de mot seguida de vocal o una i o una u entre vocals, aquestes i i u fan de semivocals.

Hiat

Fora dels diftongs dels quadres anteriors, les combinacions de vocals formen hiat, és a dir, no són a la mateixa síl·laba. Així, cal comptar com a síl·labes separades els grups següents:

a/vi/at
ri/e/ra
ca/mi/ó
du/a/na
pu/e/ril
su/or
far/mà/ci/a
ci/èn/ci/a
 

Triftong

Hi ha alguns mots en què pronunciem tres vocals en un sol cop de veu. Aquesta combinació d’un diftong creixent i un de decreixent és el que anomenem triftong.

iai
ieu
uai
üeu
ueu
iai (‘vell’)
fè/ieu
guai/ta
li/qüeu
cre/ueu
 

Altres aspectes que cal tenir en compte a l’hora de separar paraules per síl·labes

  • S’han de respectar els elements que integren un mot compost:
a/les/ho/res
an/hí/dric
ben/es/tar
bes/a/vi
con/hort
in/ter/èt/nic
mil/ho/mes
nos/al/tres
sub/al/tern
tot/ho/ra
re/in/ci/dir
trans/at/làn/tic
 
  • En un text no s’ha de deixar cap lletra sola a final de ratlla, ni al principi de la següent. Així, podem separar l’à-/via però no à-/via o famíli-/a.
  • Quan hem de partir un mot amb l·l a final de ratlla, el guió substitueix el punt volat, que desapareix: cel- / la.
  • Cal recordar que, a final de ratlla, els diftongs i els triftongs no se separen mai.
  • Els diftongs depenen de la pronunciació. Diem:
       fei/na o *fe/ï/na?
       boi/na o *bo/ï/na?
       creu/re o *cre/ü/re?
       mo/uen o *mo/ü/en?

Fixeu-vos que la primera pronúncia de cada parella és la bona i que la i i la u no es pronuncien amb la força d’autèntiques vocals: són semivocals.

En canvi, si marquem amb una dièresi la i o la u, les pronunciarem com a veritables vocals, és a dir, com a nucli de síl·laba, com fem en paraules com ve/ï/na, Llu/ï/sa, pa/ï/sos, pe/üc, Sa/ül…

Etiquetes: diftong, hiat, síl·laba

Filtres

Nivell