Cercar Cerca avançada

29. El català, llengua d'Europa

Intermedi 1

La llengua catalana procedeix de la llengua que parlaven els romans que arribaren a Hispània (218 aC) amb l’expansió de l’Imperi romà. Els primers colonitzadors eren comerciants, soldats, etc., que parlaven una llengua popular i familiar: el llatí vulgar.

Altres llengües d’Europa deriven del llatí, és a dir, també són llengües romàniques: galaicoportuguès, castellà, occità, francès, sard, italià, retoromànic i romanès. L’aranès és una variant de l’occità.

Actualment es parla català des de Salses (Rosselló) fins a Guardamar (Baix Vinalopó, País Valencià) i des de les poblacions del voltant de Fraga, a l'Aragó (que anomenem Franja de Ponent), fins a l’Alguer (illa de Sardenya, Itàlia). Aquest territori forma part de quatre estats diferents: França, Espanya, Andorra i Itàlia.


Breu història de la llengua


Els moviments polítics, socials i culturals influeixen en l'evolució de la llengua.

Orígens

· Arribada dels romans a Empúries (s. III aC).

· El llatí es va estenent i substitueix les llengües primitives.

· Del segle V al IX, canvi lent i gradual del llatí al català.

· Cap al segle VIII ja es parla català.

Segle XII

· Primers textos escrits en català:
   - Forum Iudicum, codi de lleis visigòtic traduït del llatí.
   - les Homilies d'Organyà, primer text escrit originàriament en català.

· Els trobadors catalans escriuen en llengua provençal (occitana).

Segle XIII

· La poesia trobadoresca es va catalanitzant:
   - Guillem de Berguedà
   - Guillem de Cabestany
   - Cerverí de Girona
   - Ramon Vidal de Besalú

· Ramon Llull: creador de la prosa literària en català i del primer català científic.

· Expansió del català amb les conquestes de Mallorca i València.

Segle XIV

· El català és usat com a llengua de l’Administració per la Cancelleria Reial, que exerceix un paper unificador de la llengua en tot el seu territori
d'influència:
  - Bernat Metge: introductor de l’Humanisme a Catalunya.

· Quatre grans cròniques històriques: Jaume I, Ramon Muntaner, Bernat Desclot i Pere el Cerimoniós.

· Expansió mediterrània: Sicília, Sardenya, Grècia.

· Sant Vicent Ferrer.

Segle XV

· Segle d'Or de la literatura catalana.

· Plena expansió del català.

· Ausiàs March: substitució del provençal pel català en la poesia.

· Altres autors i obres:
   - Jordi de Sant Jordi
   - Jaume Roig
   - Joanot Martorell (autor de Tirant lo Blanc)
   - Curial e Güelfa

· Penetració del castellà en les classes altes.

Segles XVI a XVIII

· Símptomes de decadència.
   - Aparició de nombroses apologies de la llengua.

· Lenta i gradual castellanització de la llengua literària.

· Escalada progressiva del castellà.

· Tractat dels Pirineus (pèrdua dels territoris de la Catalunya del Nord).

· Guerra de Successió i triomf de Felip V:
   - Decrets de Nova Planta (1706-1717):
      - pèrdua de l’oficialitat del català
      - lleis restrictives de l’ús del català

Segle XIX

· Inici simbòlic de la Renaixença: 1833, publicació de l’Oda a la Pàtria d'Aribau.

· Restauració dels Jocs Florals: Jacint Verdaguer.

· Altres autors: Àngel Guimerà, Rubió i Ors, Torras i Bages.

· Progressiva organització del catalanisme polític.

· Primera Exposició Universal (1888).

· Campanya lingüística a L'Avenç.

Segle XX

· I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).

· Fundació de l'Institut d'Estudis Catalans (1907).

· Pompeu Fabra:
   - Normes ortogràfiques (1913)
   - Gramàtica catalana (1918)
   - Diccionari general de la llengua catalana (1932)

· Autors: M. Aurèlia Capmany, Josep Carner, Víctor Català, Salvador Espriu, J.V. Foix, Joan Fuster, Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Manuel de Pedrolo, Carles Riba, Mercè Rodoreda…

· Nova Cançó (1962).

· Generalitat provisional a Catalunya (1977).

· Oficialitat del català.

· Política lingüística.

Etiquetes: català, europa

Filtres

Nivell