25 anys fent bategar el català

CNL de Sabadell

← Inici del CPNL

Altres centres


Parlemnos

No siguem passius

     I jo, què hi puc fer?

  • Si volem augmentar la presència social del català cal que els catalanoparlants ens expressem en la nostra llengua, fins i tot quan el nostre interlocutor no ho fa.
  • Canviem de llengua per cortesia, perquè no ens sembla un tema important, perquè no ens costa gens... Però podem continuar sent educats, pensar que sí que és important i esforçar-nos una mica: en depèn el futur del català.
  • Mantenir-se sempre en català no significa no saber idiomes. Mireu-vos-ho d’una altra manera: és ensenyar-ne un de nou!
  • S’estima que el 70% de la comunicació és no verbal. Per això, quan parlem català amb algú que té dificultats per entendre’l podem provar d’ajudar-nos de la mímica i d’un somriure.
  • L’hàbit de canviar a l’espanyol s’estén per imitació. Si els nostres fills ens veuen canviant de llengua, ells faran el mateix quan siguin grans.
  • Si parlem en català fins que no ens indiquin explícitament que no ens entenen, contribuirem a consolidar l’ús social de la llengua.

     Recorda-ho!

  1. Al món hi ha entre 5.000 i 6.000 llengües. El 90% pot desaparèixer durant el segle XXI.
  2. Saber català no és només un dret; també és un deure.
  3. Hem d’aprendre a sentir-nos còmodes parlant català amb tothom.
  4. La incomoditat de mantenir-nos en català amb algú que no el parla només dura dos mesos.
  5. Ells fan un esforç per la teva llengua. I tu? La teva actuació diària és imprescindible. 

Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes