Els sabors del món

5a edició

Herba robusta i perenne amb rizomes subterranis carnosos i fulles molt llargues. Les varietats cultivades són estèrils i desenvolupen els seus fruits sense necessitat de pol·linització. Els plàtans de cuinar pertanyen al mateix grup botànic que la banana o el plàtan de postres, però normalment són variants triploides. Tots els membres del gènere Musa són originaris de les regions tropicals del sud-est asiàtic i d'Oceania.

Els sabors del món

5a edició

El ginkgo és un arbre dioic i caducifoli que té el tronc erecte i ramificat. La seva escorça és de color
marró clar a fosc i té fissures reticulars i rugoses, que en els arbres vells recorda el suro. El reconeixem
a primer cop d'ull per les seves fulles flabel·lades (en forma de ventall), que prenen un color
groc daurat a la tardor. Poden tenir de 30 a 40 m d'alçària (alguns espècimens a la Xina superen els
50 m) i una circumferència de fins a 4 m. Té diversos usos, tant en la gastronomia, com en la medicina
tradicional xinesa, i es planta també com a ornamental.

Els sabors del món

5a edició

Planta enfiladissa anual amb tiges que poden arribar als 5 metres de llarg o més. Té les fulles simples, grans i piloses i les flors són grogues. Els fruits, de 15 a 30 centímetres de llarg, s'assemblen a un cogombre (Cucumis sativus) o a un carabassó (Cucurbita pepo), però amb unes crestes longitudinals característiques. Existeixen tres varietats principals: una de cultivada amb el fruit comestible i dues de silvestres amb els fruits molt més amargs.

Els sabors del món

5a edició

La soia és una planta herbàcia de la família de les fabàcies originària de l'est d'Àsia, molt consumida a la Xina, al Japó, a Corea i a Taiwan. Actualment es cultiva en gran quantitat a tota Àsia, als Estats Units i a l'Amèrica del Sud (Brasil, Argentina i Paraguai). La soia, als Països Catalans, és cultivada principalment a les Illes Balears. Aquesta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, tot i que algunes de silvestres creixen en prats i estepes.

Els sabors del món

4a edició

El creixen s'utilitza principalment en la preparació d'amanides i afegir unes fulles de creixen a una amanida verda convencional va molt bé per contrarestar el gust una mica insípid de l'enciam comercial. El creixen cuinat també es pot fer servir per a cremes o sopes. Les fulles tendres serveixen per decorar plats o com a guarnició de carns fredes i peixos. El seu gust recorda al de la mostassa, tot i que és un xic més suau i dolç.

El creixen (Nasturtium officinale) és una herba de llocs humits de la família de les brassicàcies, com també ho són la col, el bròquil i la mostassa.

Els sabors del món

4a edició

Gairebé totes les parts del sequi es poden menjar. Els fruits es poden menjar crus o cuits i afegits a les amanides i salses sovint marinats amb llimona. També se'n poden menjar els llucs i les fulles tendres cuits o afegint-los a les sopes. L'arrel, també comestible i de consistència similar a la patata, es pot preparar de diverses maneres.

El sequi (Sechium edule) és una liana comestible dins la família de les cucurbitàcies, com ara el cogombre, el meló i la carbassa.

Els sabors del món

4a edició

Tot i que actualment el seu consum és molt reduït a les zones urbanes del nostre país, encara és costum menjar-ne a la tardor al Baix Ebre i Montsià, a molts llocs rurals del País Valencià i a la regió de Múrcia. La manera de fer preparacions culinàries amb gínjols és similar a les que es fan amb la poma i també les prunes, ja siguin dolces o salades.

El ginjoler (Ziziphus jujuba) és un arbust o petit arbre de la família de les ramnàcies. Es pensa que és originari del centre i sud de la Xina tot i que es conrea a diversos països de la conca mediterrània des de temps molt antics.

Els sabors del món

4a edició

Moltes parts d'aquesta planta són utilitzades en la cuina de l'Índia, Sri Lanka, Tailàndia, Cambodja, el Vietnam i la Xina. Les llavors de lotus són comestibles i segons la medicina tradicional xinesa asseguren la longevitat. Es poden menjar crues i tenen un gust semblant al de les ametlles tendres, encara que són un xic més amargues. També es mengen rostides, com si fossin castanyes, o assecades i rebentades com si fossin crispetes. Igualment, s'empren per elaborar dolços.

Els rizomes tallats en làmines es mengen com a llegums fregits o bullits. També s'arrebossen amb pasta d'arròs per fregir. Com que són un xic insípids, normalment es condimenten amb salses i espècies.

Els sabors del món

4a edició

El mango comú és un arbre tropical que pertany a la família de les anacardiàcies, com ara els festucs i els anacards. Es tracta d'un dels arbres fruiters més grans del món, ja que pot arribar a fer 40 metres d'alt.

A més de poder-los menjar directament, els mangos es fan servir molt a la cuina amb chutneys, adobats en vinagre o bé menjats crus amb sal, bitxo o salsa de soia. Una beguda feta amb mango que és molt popular a Àsia es fa mesclant mangos madurs o polpa de mango, mantega i sucre.

Els sabors del món

4a edició

Les baies de goji es poden menjar barrejades amb musli, cereals d'esmorzar, amanides o iogurt. També es poden macerar en alcohol i emprar en plats cuinats com si es tractés d'una pansa de raïm. La melmelada i les postres fetes amb aquest fruit tenen molt bon sabor.

Les baies de goji o cireres goji són unes baies vermelles provinents de l'arç de la Xina o de l'arç. Aquests arbusts són de la família de les solanàcies, com ho són els tomàquets, les patates, els pebrots i les albergínies.