25 anys fent bategar el català

CNL de Cornellà de Llobregat

← Inici del CPNL

Altres centres


Xarxa territorial

Enllaços d'interès

   << Escolliu la categoria
Retalls de llengua

Benvinguda tardor


Benvinguda tardor  RESUM

Encara que encara faci bon temps, la tardor invariablement arriba a finals de setembre i amb la tardor, les mandarines, les magranes, els moniatos, les castanyes i, si la pluja hi ajuda, els bolets.




 DESCRIPCIÓ DETALLADA

I precisament, parlarem de noms de bolets. A Catalunya tenim molta tradició d'anar a buscar bolets. A cada casa hi ha algun boletaire, que els coneix bé i sap on trobar-ne (i mai, mai  revelarà el lloc!).

Els lectors habituals d'aquesta secció potser recordareu uns Apunts que tractaven dels noms de topònims (noms de lloc) i la seva etimologia (origen del nom). En aquells Apunts dèiem que "els topònims són com els fòssils de la llengua, perquè duen marques de la llengua antiga i moltes vegades descriuen el lloc a què fan referència". Quan parlem de bolets, els noms amb què ens hi referim moltes vegades els descriuen i, per poc que gratem, veurem que encara mantenen aquest lligam descriptiu.

Fixeu-vos en els noms d'alguns dels bolets més populars: (la informació etimològica està extreta del Diccionari.cat, de l'Enciclopèdia catalana.)

 cep

[1272; del llatí cĭppus 'fita clavada, estela, tronc colgat per a entrebancar l'enemic', d'on el sentit de soca emergent de terra i el d'altres objectes per a entrebancar o travar].

rovelló

[probablement ll. rubellio, -ōnis 'rovell del blat; roger (peix)', que es refereix tanmateix a un fong, emparentat semànticament amb rovell i fins formalment amb la família del llatí ruber 'vermell'].

carlet

[probablement del llatí cardētum 'lloc de cards' per la semblança que el poble pogué veure d'aquest bolet amb els cards, i amb una dissimilació de dentals].

llenega

[de llenegar]    

[variant ant. i dialectal de esllenegar-se].

Relliscar, escórrer-se, esmunyir-se.

moixernó

[1762; d'origen incert, probablement d'una base *muksernon- (amb la variant *muksarion, base del mateix mot en altres llengües), preromana, potser cèltic, emparentat amb el grec mýkēs 'bolet', mýxa 'mucositat' i mýxos 'peix viscós'].

múrgola

[1780; probablement del germànic gòtic *maúrhwalus, compost del germànic morha 'pastanaga' i walus 'bony', és a dir, 'bony com una pastanaga'].

reig

[1324; del llatí regius, -a, -um 'reial', der. de rex, regis 'rei'].

gírgola

[s. XIX; d'origen incert, potser d'un llatí *eryngŭla, creat pels naturalistes per referir-se al panical (ll. eryngium) prop del qual sol créixer, alterat en *gyrgula per influx del llatí gyratus 'girat', a causa de la forma torta del bolet].

Quan aneu a buscar bolets seguiu les recomanacions següents:

1. Colliu només els que conegueu.

2. Talleu-los amb ganivet.

3. No remogueu la fullaraca.

4. No deixeu deixalles al bosc.

5. Recolliu els bolets en cistells de vímet.

6. Mireu si en podeu relacionar el nom amb l'aspecte i, en tot cas, us convidem a buscar-ne l'origen. Darrere una denominació sempre hi ha una història.

En aquest enllaç trobareu tota mena de recomanacions sobre bolets i boletaires:

http://web.gencat.cat/ca/actualitat/reportatges/temporada-de-bolets/


Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes