Es presenta l’Ofercat a Vilafranca del Penedès

Socioeconòmic > Empresa > Ofercat

A partir de les dades de l'estudi, es desplega un pla d'actuacions 2019-2022 que farà una incidència especial en els establiments regentats per persones d'origen estranger.

El 9 de desembre es va presentar a Vilafranca del Penedès l'estudi d'usos lingüístics en el comerç Ofercat i el pla d'actuacions que s'ha planificat a partir dels resultats de l'estudi i que s'executarà entre el 2019 i el 2022. La presentació es va fer a l'Edifici de l'Enològica i hi van intervenir Joan M. Montfort, regidor de Promoció Econòmica i Comerç; Teresa Casanellas, responsable del Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès; Albert Fabà, responsable d'anàlisi i avaluació del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), i Eugènia Baqueró, tècnica del Servei de Català.

Índexs alts

Durant el 2018 es va realitzar l'estudi Ofercat a 10 ciutats catalanes, entre les quals hi havia Vilafranca. L'anàlisi es va basar en l'observació d'una mostra de 409 establiments comercials (382 comerços de 8 rutes per la vila, 18 parades del Mercat Municipal de Sant Salvador i 3 grans superfícies (Simply, Dia i Mercadona). A Ofercat s'observen quatre factors, dos relacionats amb la retolació dels comerços (retolació identificativa i retolació de l'aparador) i dos amb la llengua oral (llengua d'identificació oral -la de la primera atenció- i llengua d'adequació oral al català -la que s'utilitza si el client parla en aquesta llengua-).

Al comerç  vilafranquí, tots els índexs assoleixen uns valors força alts, d'acord amb les característiques sociolingüístiques de la població. Si comparem la situació de la capital de l'Alt Penedès  amb la de les altres 10 poblacions on es va fer l'Ofercat el 2018, s'observa que Vilafranca ocupa, amb Vic, els primers llocs del conjunt pel que fa a l'ús del català al comerç.

Població estrangera

També es van observar els valors d'aquests índexs comparant els comerços regentats per persones autòctones o estrangeres. En aquest sentit, es veu una petita diferència pel que fa a la retolació identificativa, que s'incrementa en la llengua dels aparadors i es fa més gran a les dues observacions de la llengua oral. És aquí on el Servei de Català creu que cal incidir en el futur de forma més intensa.

Pla d'actuació

A partir de les dades de l'estudi Ofercat, el Servei de Català ha elaborat un pla d'actuacions que s'executarà entre el 2019 i el 2022 per millorar els índexs d'usos lingüístics del comerç vilafranquí.

Aquest pla d'actuació treballarà quatre línies bàsiques: l'increment de l'ús del català en els establiments comercials regentats per persones d'origen estranger, especialment en la retolació i l'atenció oral; la col·laboració amb l'administració local per garantir que els comerços de nova obertura rebin la informació sobre la legislació lingüística i els serveis del CPNL; la promoció de l'ús oral del català mitjançant els establiments col·laboradors de Voluntariat per la llengua, i el foment del treball conjunt amb les administracions, les associacions de comerciants i altres agents relacionats amb el comerç.


A la taula, d'esquerra a dreta, Albert Fabà, Eugènia Baqueró, Joan M. Montfort i Teresa Casanellas.


Albert Fabà va presentar les dades generals de l'Ofercat.


Eugènia Baqueró va exposar les línies bàsiques del pla d'actuació 2019-2022.

CNL de l'Alt Penedès i el Garraf

Vols compartir aquesta notícia?