En edicions anteriors del butlletí ja us hem parlat de la sortida a Prada de Conflent per commemorar l'Any Pompeu Fabra que hem organitzat conjuntament el Centre Excursionista Puigcastellar i el CNL L'Heura.
El primer intent d'anar a aquesta vila de Catalunya Nord, va ser a l'octubre, però les inclemències meteorològiques ens van fer desistir. Això mateix ens va tornar a passar a principis d'aquest mes d'abril; però ara, per fi, ha arribat el dia.
Finalment hem anat a Prada, la vila que va aixoplugar tants exiliats acabada la Guerra Civil, i on Pompeu Fabra està enterrat.
Prada de Conflent és una vila al peu del Canigó, i ben a prop hi ha el monestir de Sant Miquel de Cuixà, el qual també vam visitar. Podeu llegir la notícia sobre la sortida en aquest mateix butlletí.
Aprofitant que Prada està situada al peu del Canigó i que també vam visitar Cuixà, us volem compartir el vídeo amb el poema recitat per Lluís Soler Los dos campanars de Jacint Verdaguer.
Verdaguer en aquest poema glossa el Canigó, el passat esplendorós dels monestirs i l'estat d'abandonament en què es trobaven. En aquell moment un dels dos campanars de Cuixà ja s'havia esfondrat. El poema es va incorporar al gran poema èpic Canigó (1886), en què Verdaguer crea el mite de la muntanya de Canigó, com a referent de la pàtria.