Per raons que no venen al cas, vam haver de fer ús del Diccionari de renecs i paraulotes, de Pere Verdaguer, publicat per editorial El trabucaire, de Perpinyà, el 1999. No és habitual agafar un llibre, diguem-ne seriós, com un diccionari i trobar-hi el títol complementat de la manera següent:
Execracions, blasfèmies, flastomies, imprecacions, malediccions, injúries, insults, invectives, fàstics, blasmes, penjaments, vituperis, improperis, retrets, amenaces, paraules gruixudes, malsonants i despectives, sobrenoms i malnoms, interjeccions i mots i expressions relatius al sexe.
Això m'ha fet recordar Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp, de Joaquim Ventalló, publicat per l'editorial Acontravent, en el qual va recollir el diccionari de renecs i insults que durant tots els anys que va traduir Tintín va anar elaborant. Més de 800 paraules i expressions que són una autèntica troballa d'enginy, d'intel·ligència i d'humor.
Una paraulota o paraula gruixuda és una paraula que es considera indecorosa, grollera, o incorrecta.
Un insult és una paraula o una expressió que es fa servir amb la intenció de fer mal o ofendre una altra persona. Sovint es refereix a la sexualitat, a la família, a l'aparença, a discapacitats físiques o a les capacitats mentals de la persona a qui s'adreça l'insult i, en resum, a qualsevol cosa que pugui ofendre o molestar la persona a qui va dirigit.
Un renec, en general, injuria o se'n riu de Déu o dels símbols sagrats i sona com una interjecció. Pot ser "una imprecació vexatòria, de condemnació", però també pot expressar enuig o sorpresa i sovint és un simple ajut del llenguatge.
Hi ha renecs i expressions injurioses que s'encavalquen amb els insults i, tot i que es continua insultant i injuriant, amb l'afebliment del poder de la religió es renega molt menys que abans. El renec té una funció d'alliberament d'emocions i de sentiments, serveix per a expressar força, ràbia i frustració, i sovint suposa un crit contra els bons costums i una de les accepcions d'allò que coneixem per parlar bé.
La llengua, tanmateix, té una àmplia varietat d'usos i contextos i per tant s'adequa a aquestes situacions amb el que coneixem com a registres. L'adequació dels nivells de llengua o registres a la situació comunicativa és imprescindible per a una bona comunicació.
Les paraulotes, els insults i els renecs són una part imprescindible en la llengua, i s'usen en registres col·loquials i vulgars. En canvi, no és adequat usar-los en altres registres com l'estàndard, el científic, el jurídic, etc.
Us convidem a fullejar els dos reculls a què fèiem referència, que us divertireu i aprendreu un munt!
Consorci per a la Normalització Lingüística
Contacte