El Manel és voluntari a la nostra ciutat i la setmana passada es va trobar per primera vegada amb els que seran els seus nous aprenents durant les pròximes deu setmanes, l'Esther i l'Andrés, per això avui, durant la seva segona trobada, hem volgut parlar amb ells, perquè ens expliquin com és reunir-se per primera vegada amb algú que no coneixes per practicar la llengua.
Per què us vau apuntar al vxl?
Esther: Jo volia practicar, perdre la vergonya i tenir la possibilitat, dia a dia, de practicar el català.
Manel: Ho faig per ajudar, conèixer més gent i també per practicar jo la llengua, ara ja porto tres anys de voluntari.
Andrés: Sobretot per perdre la vergonya i per parlar amb més fluïdesa
Esther i Andrés havíeu estat companys de classe als cursos de català, però no coneixíeu el Manel, us va ser resultar difícil identificar-lo?
Esther: No. Vam quedar davant d'un caixer, la gent anava traient diners i, quan el vaig veure, li vaig preguntar "Manel?"
Manel: És fàcil, només havia de dir: porto ulleres i bigoti!
Andrés: Jo vaig arribar a la trobada vint minuts tard, em vaig equivocar de carrer i era un per sobre fent voltes, així que ja s'havien conegut.
Com diríeu que ha estat la vostra primera trobada?
Esther: Molt divertida perquè Manel té molta conversa, pots parlar de ...
Andrés:...de qualsevol cosa.
Com vau començar la primera conversa?
Manel: Vam començar amb una presentació, d'on són, la seva feina... I això ja donava per una bona estona.
Esther: Sí, perquè la meva feina és complicada d' explicar, treballo com educadora d'adults amb necessitats especials i trastorns de conducta.
Andrés: Jo soc de Veneçuela. Ja porto un any aquí però és un tema que se'm fa difícil de parlar, fins i tot en castellà.
Manel: De fet, abans de parlar del tema, li vam demanar permís per fer-ho. També vam tractar de les seves idees i de quins idiomes parlen. La meva primera llengua és el francès però també parlo italià, penso que parlar més idiomes ajuda molt a l'hora d'aprendre una nova llengua, però fem conversa amb tot, fa un moment parlàvem del seu professor o d'un jersei nadalenc.
Esther: Com l'Andrés va arribar tard, va parlar poc.
Manel: Però ara farà de voluntari ell també, de voluntari amb gent gran, i estic segur que això li obrirà moltes portes per practicar i conèixer més gent.
Va ser difícil arrencar la conversa?
Esther: Els primers minuts costava...
Manel: Minuts no, segons...
Esther: No, al cap em costava canviar el xip i parlar en català.
Manel: S'ha de fer de mica en mica, amb qualsevol idioma l'important és practicar.
Hi va haver nervis?
Esther: Abans d'arribar a la trobada sí, estava nerviosa.
Andrés: No, més que nervis, curiositat. Després sí que vaig tenir nervis perquè arribava tard.
Portàveu ja algun tema pensat per fer conversa?
Esther: No
Andrés: No
Manel: Jo només el tema de la presentació, després ja pots parlar de qualsevol cosa, per exemple: quines pel·lícules us agraden?
Andrés: De tot menys por o tensió, vull veure una pel·lícula per relaxar-me, no que em posi nerviós.
Manel: A mi en canvi m'encanten els drames, com "Algú va volar sobre el niu del cucut".
Esther: Cap en especial, millor veig una sèrie
Hi va haver algun moment de silenci?
Andrés: No
Esther: No, parlem de tot
Manel: Cap, tots tres som molt xerraires
Teniu alguna idea de cara a les pròximes trobades?
Manel: Tinc pensat anar al mercat, a més de visitar alguns establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua. Conec alguna parada molt simpàtica del mercat Sagarra, crec que és un lloc molt viu per practicar la llengua i fer vocabulari.
Per acabar, recomanaríeu el VxL?
Esther: Sí, que la gent s'hi animi, així pots practicar.
Andrés: Sí, és divertit, a més a la nostra ciutat és l'única manera d'aconseguir que et parlin català, si tens aspecte d'estranger, ja no ho fan.
Manel: Hi ha més gent que parla català a Santa Coloma, solament que no ho sembla. Trobo que hi ha molta vergonya, gent que et pot sorprendre pel seu aspecte però que parla català, l'ha après i ho fa molt bé... Però no el parla.