Un bon dia vaig rebre el repte de fer un joc de cartes dels que tant m'agraden i em vaig acabant convertint en autor de Guerra de Mitos. Va ser el primer joc de l'editorial GDM Games, és un joc de cartes complicat, per a jugadors amb experiència. Ara mateix té tretze expansions amb gairebé trenta mitologies diferents, de fet és el joc col·leccionable creat a Europa amb més recorregut i fa dos anys una gran empresa americana ens va comprar els drets per Amèrica.
-
Us heu especialitzat en algun tipus de jocs (per exemple, per temàtica, per duració, per complexitat, etc.)?
Després de la primera experiència amb joc "expert" vam començar a fer jocs familiars, d'aquells que poden jugar nens amb els avis, pares i tiets, tots plegats.
Les temàtiques són molt variades: detectius, pirates, curses d'estruços, peregrins budistes pujant esglaons, gossets lladregots, jardiners imperials del Japó, àliens amb gana, de temàtica manga...
La nostra premissa a l'hora de publicar un joc és senzilla: les instruccions han de ser assequibles per a qualsevol jugador, ens agrada que el reglament ocupi com a molt quatre pàgines, però també ens agrada que els jocs tinguin profunditat. En definitiva, que siguin fàcils de jugar però amb diferents nivells de complexitat estratègica.
Cap al 2015, després de dos anys d'autopublicació i d'anar a les principals fires europees, decideixo editar jocs d'altres autors de casa nostra, anant una mica a contracorrent, ja que el mercat està ple de jocs d'èxit traduïts.
A més, vaig començar a treballar com a assessor de l'àrea de joc de taula de l'empresa de micromecenatge catalana Verkami, i em van encarregar un joc de cartes en format digital que em va donar un coixí econòmic per fer créixer l'editorial, així que vaig deixar la feina a la fàbrica i la de DJ i em vaig començar a dedicar-me completament als jocs.
A escala mundial és un moment molt dolç, potser la crisi econòmica ens ha ajudat i tot: molta gent ha redescobert una forma d'oci molt econòmica, amb un gran component social i educatiu com a característiques afegides.
A casa nostra comencem a deixar de banda alguns prejudicis com que el joc és una cosa de nens i estem recuperant la cultura del joc en família, que s'havia perdut una mica amb la generació dels meus pares. Fa molt de goig veure les fires, que s'organitzen gairebé cada cap de setmana, plenes de pares i fills jugant.
El joc és divertit i et fa passar bones estones amb gent. Sempre hi haurà un joc de taula per a cada persona o grup. La gent que no juga o pensa que no l'interessa potser és perquè no ha provat el joc adient. Com que cada dia hi ha més afició i més gent coneix i divulga el joc, l'interès creix.
Juguem per divertir-nos. Ara bé, mentrestant podem aprendre moltes coses, "fent anar el cap", que diuen els més grans. També coneixem gent i coses sobre ells jugant. Diuen que coneixem més d'una persona amb una hora de joc que amb un any de conversa. El joc ens fa viure altres vides sent protagonistes, ens permet guanyar o perdre sense conseqüències reals. I tantes altres coses que segur em deixo al tinter...
Hem publicat cinquanta-un títols diferents, d'aquests deu són traduccions de jocs d'altres editorials. Publiquem en un total de 19 idiomes diferents.
Vam fer un primer intent amb el Destroy Barcelona (ara descatalogat) sense gaire èxit, però des de l'any passat que ens vam afegir al programa I tu, jugues en català?, del Consorci per a la Normalització Lingüística, ja són cinc els títols publicats (Ticket to mars i Shikoku inclouen reglament en català i els tres primers casos de la sèrie Q, totalment en català). Per aquest any estem reballant en vint títols nous que inclouran el català, així com les noves edicions de jocs esgotats.
L'ideal a l'hora de jugar és fer-ho en el teu idioma. Amb els jocs en què només hi ha text en el reglament no és tan important, però amb la sèrie Q, per exemple, on has de parlar de les pistes per resoldre un cas, creiem que és molt necessari.
El problema més important és que hem de fer tiratges bastants grans degut al tipus d'impressió, i com que hi ha pocs punts de venda que els demanin pot acabar no sortint a compte, a no ser que siguin títols molt coneguts.
Volem publicar en català i pensem que amb el programa podem fer pinya amb més editors, arribar a més botigues i al públic a qui l'interessa tenir els jocs per jugar amb el seu idioma.
No hi ha un joc per a tothom, com no hi ha un llibre o una pel·lícula. Si hagués d'escollir un bon joc d'iniciació que no estigui editat per GDM, Codi Secret, de Devir, n'és un bon candidat.
Consorci per a la Normalització Lingüística
Contacte