Consorci per a la Normalització Lingüística

A les trobades no negociem res, veiem “Narcos”! - L'Heura Digital

Butlletí del CNL L'Heura

A les trobades no negociem res, veiem “Narcos”!


La Begoña és una voluntària de València amb dues aprenentes, l'Stefania de Romania i la Virginia de Colòmbia, per això quan quedo amb elles perquè expliquin com són les seves trobades el primer que em pregunto és...

Com és que viviu a Santa Coloma?

Virginia: Fa 12 anys que soc a Santa Coloma, no he viscut en un altre lloc des que vaig arribar des de Colòmbia a treballar ja amb un contracte des de l'origen.

Stefania: Jo hi soc des de fa més o menys dos anys. Venia per un mes però vaig quedar-me per la meva parella, a més el meu germà viu a Vic i els pares a Madrid. Em va agradar veure que no tot era ciutat, que hi havia muntanya com al meu país. Als tres dies ja m'havia apuntat a un curs de català.

Begoña: Volia viure a Barcelona i hi vaig estar un temps en un pis compartit, però com que és més barat, vaig acabar vivint a Santa Coloma.

I per què us vau apuntar al Voluntariat per la llengua?

Virginia: Perquè volia parlar i practicar la llengua i sabia que era una estona que passaria ràpida i bé.

Begoña: Som molt de la llengua a Crevillent. Tenim programes similars allà i quan vaig veure un adhesiu en un establiment col·laborador, m'hi vaig interessar. A més, soc fan de Dràcula i de la sèrie "Narcos", així que una aprenenta de Romania i una altra de Colòmbia era perfecte!

Stefania: Jo ho tenia clar des del principi i als cursos de català ja vaig demanar per participar-hi.

Què acostumeu a fer durant les trobades?

Begoña: Per exemple la primera trobada va ser el dia del meu aniversari i el vam passar caminant pel riu amb el gos d'Stefania, el "Macho", prop de tres hores, després hem optat per una vermuteria, ja que la Virginia i jo som més de vermut.

Virginia: Parlem, de viatges, de coses de la vida, dels cursos de català...

Stefania: Hem caminat moltíssim amb el "Macho".

Begoña: També vam anar a la Filmoteca perquè feien un cicle de cinema romanès

Virginia: I a la Rambla de Barcelona!

Es nota una millora a l'hora de parlar amb les trobades?

Virginia: Sí, es perd la vergonya i es guanya confiança.

Stefania: Sí, perquè soc molt tímida i al principi feia vergonya, però ara ja hi ha una connexió directa.

Begoña: Ara la conversa flueix, tot i ser tres no necessitem marcar pautes, no hem negociat res... Veiem "Narcos"!

I ja per acabar l'entrevista, què diríeu a una persona perquè s'apuntés al VxL?

Stefania: Jo recomano el voluntariat per practicar el català. No és una classe, serveix per passar aquesta timidesa o bloqueig que pots sentir a les classes: és una oportunitat amable.

Virginia: És una forma agradable de fer la pràctica fora de l'aula, com la vida mateixa, sense la pressió d'un examen

Begoña: A més, passes una estona divertida i coneixes gent. També he de dir que em xoca molt que a Santa Coloma sigui difícil trobar algú que et parli català, això fa que la gent que l'estudia els costi més.

 

 

<< Tornar al butlletí
Llicència de Creative Commons Consorci per a la Normalització Lingüística