El raïm és una de les fruites de tardor per excel·lència. Les parades dels mercats s'omplen de raïm moscatell enrossit pel sol (o moscat, en català septentrional -Empordà i Catalunya del Nord-).
Raïm, segurament és una de les primeres paraules que associem amb la dièresi, que tantes preocupacions ens dona!
Raïm procedeix de RACIMUS, que en llatí significava gotim, del qual després de perdre la desinència final > RACIM, perdem també la -C- (que en llatí es pronuncia com a -k-). D'aquest seguit de pèrdues ens queda el raïm català.
La coincidència de les dues vocals en contacte ens obliga a marcar la -ï- amb una dièresi per tal d'evitar la pronúncia de les dues vocals en una mateixa síl·laba (en forma de diftong), la qual cosa obligaria a convertir la vocal -i- en una i consonàntica.
Això sí que passa a cuina que, tot i que també prové d'un mot llatí amb una -c- intervocàlica que també s'emmudeix, actualment pronunciem el grup ui en una sola síl·laba. En català antic trobem cuina escrit coïna del llatí COCINA. Joan Coromines explica al DECLC (diccionari etimològic) com la pronúncia amb la -ï- tònica va perdurar més temps en el català de València.
Però tornem al raïm, provinent del llatí RACIMUS. Ampliem el zoom i veurem com d'aquesta mateixa paraula el francès ha obtingut raisin i el castellà, racimo. En francès raisin té el mateix significat que en català; però en castellà racimo significa, segons el DRAE: Conjunto de uvas sostenidas en un mismo tallo que pende del sarmiento. I per extensió es pot aplicar a altres fruites: plàtans, cireres.
En català, en canvi, com que hem pres la part pel tot, i el mot llatí RACIMUS ha esdevingut el nom de la fruita (com en francès), de la porció en diem gotim (mot exclusivament català). I fixeu-vos, en francès de gotim en diuen grappe, que comparteix arrel amb el grape anglès (amb el significat de raïm) i d'altres llengües germàniques; i, evidentment, també és de la mateixa família la famosa Grappa italiana, elaborada amb la brisa de raïm (residu sòlid que s'obté quan es fa el vi).
Ara ja hem parlat de raïm i de gotim. Fixem-nos en el gra. El gra, segons el diccionari (DIEC2) és el fruit dels cereals, les baies del raïm, les llavors petites (dels melons, les síndries), part o llavors de certs fruits (cafè, magrana) o d'alguns bulbs, com els alls.
Per tant, ja tenim l'escala completa del raïm: raïm (la peça sencera); gotim (porció de raïm), també anomenat en català carràs, escatim, ram o singló; i el gra.
El raïm, dèiem en començar, és una de les fruites de tardor per excel·lència i ens arriba acompanyat de les magranes (que ja hem vist que també tenen grans) i les mandarines que, com els altres cítrics (les taronges, les llimones i les aranges), estan formats per grills, que també reben el nom de grell, grifoll o grilló.
Només en l'entorn de la vinya hem trobat raïm, gotim, carràs, escatim, ram o singló, gra, grill, galló, grell, grifoll, grilló; i els mots francesos: raisin i grappe; el castellà, racimo; l'italià, grappa i l'anglès grape.
Bona tardor a tothom i bona entrada de curs!
Consorci per a la Normalització Lingüística
Contacte