David Ventura d'Alfil Santa Coloma (c. de Sant Josep, 12) i Xavier Santamaria de Roba Bugatti Home (c. de Pompeu Fabra, 10) tot just han fet el seu primer any com a establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua. Per aquest motiu, els hem preguntat com valoren l'experiència de rebre aprenents i alumnes dels cursos de català.
Què aporta a l'establiment col·laborador aquestes visites lingüístiques?
Xavier: Personalment m'omple a mi i així a la botiga. M'agrada participar-hi perquè puc fer un cop de mà a algú que vol aprendre; a més, no costa res.
David: Interessadament va bé pel negoci perquè entra gent, però també està molt bé perquè es tracta de persones a les que ningú s'atreveix a parlar en català i així ja hi ha algú que comença a fer-ho.
Venen amb ganes de parlar?
Xavier: Sí, venen amb molt bona disposició.
David: Sí, venen amb ganes de parlar, inclús em pregunten com es diuen en català els articles que hi ha a la botiga.
Es nota la vergonya o els nervis que tenen a l'hora de parlar?
Xavier: Recordo un home sí que en tenia, però es normal perquè es tallen i és que segurament van a botigues que no hi havien anat mai abans, així que tenen encara més.
David: Va venir una persona que no, tant se li'n feia , el que volia era fer la pràctica, però les altres es notaven una mica tallades.
Creus que és útil per als alumnes practicar el català en els establiments de la ciutat?
Xavier: Sí, perquè és diferent parlar en una classe i veuen que poden fer-ho amb més tranquil·litat. A més, el professor té un accent i una manera de parlar diferent de les que trobaran a les botigues, que també seran diferents entre elles.
David: Sí, s'ha de parlar. Un idioma si no es practica fora d'una classe, no serveix de res.
Consorci per a la Normalització Lingüística
Contacte