Dos experts en sociolingüística i filologia catalana, molt vinculats a Santa Coloma de Gramenet i al CNL L'Heura, Albert Fabà i Carles de Rosselló, van protagonitzar la taula rodona Les llengües a Santa Coloma de Gramenet, una perspectiva evolutiva (1975-2011), dintre del cicle Dimarts d'estudi organitzat pel Comitè Assessor d'Estudis (CAE) de Santa Coloma, ciutat universitària.
La Biblioteca Central va acollir aquesta taula rodona, presentada per Joan Carles Mas del CAE, on l'Albert Fabà va presentar l'evolució de la situació sociolingüística colomenca fins al 2011, darrer any en què comptem amb dades sobre competències lingüístiques de la població. Va comentar la importantíssima evolució de les dades en el context demogràfic de la ciutat al llarg de l'últim segle. Va assenyalar especialment que l'any 1975 només el 43% de la població de la ciutat entenia el català, mentre que al 2011, segons les dades de l'últim cens, es va assolir el 82% tot i l'arribada de la nova immigració. L'Albert Fabà, des del seu coneixement en directe de la ciutat des de la dècada dels 70 del segle XX i dels seus estudis sociolingüístics, va formular diferents observacions de les dades de Santa Coloma en comparació amb les de Catalunya.
També va comentar els resultats dels estudis que s'han fet a la ciutat amb l'Ofercat, l'eina que va néixer al CNL L'Heura per analitzar l'oferta lingüística a un determinat territori i que s'ha estès a diverses ciutats catalanes. En aquest cas, l'anàlisi de l'evolució del comerç és especialment significativa: l'índex Ofercat en aquest sector ha passat de 24 l'any 1998 a 38 l'any 2010.
En Carles de Rosselló va centrar la seva intervenció en l'escenari sociolingüístic de Santa Coloma de Gramenet i en la seva transformació radical la primera dècada del segle XXI amb l'arribada massiva de persones de tot el món, parlants de llengües com l'àrab, el panjabi, el xinès, i desenes més. Un càlcul aproximat ens mostra que a Santa Coloma es parlen unes 90 llengües. A part de la informació indirecta que pot aportar l'Anuari de l'Ajuntament, va destacar la informació obtinguda a través de les inscripcions als cursos de català del CNL L'Heura. Cada cop trobem més persones plurilingües que a més del català i castellà també parlen les seves llengües d'origen. En Carles de Rosselló va reflexionar sobre les possibilitats de conservar aquestes llengües d'origen al llarg del temps i ho va fer utilitzant la trilogia de les pel·lícules de Martin Scorsese El Padrí. D'una manera amena i alhora ben documentada, va analitzar la transmissió lingüística intergeneracional d'una família italiana immigrada al llarg de 3 generacions.
Un interessant col·loqui va allargar la sessió més enllà del temps previst i va deixar sobre la taula diferents temes que poden constituir punts de partida per a futures trobades.
Albert Fabà és sociolingüista. Treballa com a Responsable d'anàlisi i avaluació del Consorci per a la Normalització Lingüística. Autor de diversos estudis de demolingüística i d'Ofercat, indicadors sobre l'oferta territorial de català. Ha publicat a la Fundació Bofill el llibre Les llengües a Catalunya 2001-2005 i A l'altra banda del Besòs, un recull de cròniques colomenques que es van publicar a l'edició del Barcelonès Nord de El Punt. Ha participat, amb diversos capítols, a les explotacions de dades de les Enquestes d'usos lingüístics 2003, 2008 i 2013. Col·labora habitualment a les revistes L'Avenç i Fòrum Grama.
Carles de Rosselló és doctor en Filologia Catalana (Universitat de Barcelona) i ha estat professor de diversos màsters i postgraus relacionats amb la sociolingüística i la política lingüística. Actualment és el cap de servei de Foment de l'Ús del Consorci per a la Normalització Lingüística. En aquests moments investiga el procés de bilingüització de la població catalanoparlant de Catalunya durant les primeres dècades del segle XX. Té un blog dedicat a la sociolingüística (www.labbc.cat).
Consorci per a la Normalització Lingüística
Contacte