Soumia Krouch va participar com a aprenenta al Voluntariat per la llengua el 2009 i per això la vam entrevistar en els primers números del nostre butlletí. Ara que hem arribat al número 100, li hem demanat que ens parli de la seva entrevista.
-Quan vas fer aquella entrevista ens deies que t'havies apuntat al Voluntariat per la llengua perquè escriure no era suficient, s'havia de practicar. Continues pensant el mateix?
Sí, sí. Ara estic fent classes d'àrab i dic el mateix als meus alumnes: la classe és només un 40%, no es tracta només d'estudiar per aprendre una llengua.
-Comentaves que era difícil que et parlessin en català a la nostra ciutat, continua sent així?
Sí. Vaig per Santa Coloma i no hi ha gent que em parli en català, la situació és la mateixa. Una anècdota: al principi no parlava tampoc castellà i vaig demanar pebrots. La dependenta de la parada en castellà em va retreure que ella no havia d'aprendre el meu idioma, va ser una clienta per darrera qui va aclarir-li que ho estava dient en català. Alguns per la imatge, com jo que porto mocador, no s'esperen que parlis català i fins i tot quan en parles, no et contesten en català.
-Quan utilitzes el català ara?
Ara sobretot amb les meves filles i tot el seu voltant. Soc al consell escolar i allà parlo català. També faig de voluntària a la Biblioteca de Can Peixauet i hi col·laboro amb tot el que sigui. Estem preparant un teatre de titelles amb un grup de mares i serà en català, a més hi he fet classes de català per a nens d'Amèrica llatina i ha anat molt bé.
-Quin record tens del teu pas pel VxL?
Recordo la meva participació com una experiència molt bonica, que em va agradar molt. Tinc bon record encara ara quan vaig al centre, al bar on ens vèiem per fer les trobades, o al mercat de Sagarra que anàvem a comprar juntes, em recordo de la Isabel, la meva voluntària.
-I als establiments parles en català?
I tant! Quan hi entro, sempre en català, mentre visqui a Catalunya, parlo català, és el que hi ha.
Consorci per a la Normalització Lingüística
Contacte