En el butlletí anterior ja vam parlar de la presentació del Triajoc i en el d'aquest mes ho tornem a fer, i precisament els protagonistes dels vídeos que hem enregistrat, persones grans de Santa Coloma de Gramenet que ens expliquen alguns jocs de la seva infantesa, a bèlit (o bòlit), a pot i potet (o a fet i amagar), a palet (o a la xarranca), amb les seves explicacions ens ofereixen una construcció que mereix ser analitzada detingudament i ho aprofitarem també per parlar d'altres casos similars.
Primer, construccions que fan referència a jocs:
Fixeu-vos que la majoria de les construccions que fan referència a jocs són: jugar (o similar) + a + [nom del joc]. En podem fer una llista ben llarga:
Jugar a pilota; jugar a cartes; jugar a bales; saltar a corda, a gomes; jugar a nines; jugar a tocar i parar, etc.
Segon, construccions per expressar accions de la vida quotidiana i que ens transporten a una manera de parlar que ben segur que ve de molt antic:
Anar a peu coix; anar o portar a collibè, a coll; anar a cavall.
També tenim un munt d'expressions que sembla que expressin lloc, però que, de fet no ho fan. Vegem-ho:
Anar a classe; anar a teatre; anar a missa; anar a mar; anar a muntanya; anar a plaça, a mercat, etc.
Per què diem que no expressen realment el lloc? Doncs perquè el que vol dir és que s'hi va a fer una activitat:
Anar a classe: anar a aprendre
Anar a teatre: anar a veure teatre
Anar a missa: a participar de la celebració
Anar a mar: a banyar-se (hem de pensar que abans no s'anava com ara a la platja, sinó que s'anava a fer banys)
Anar a muntanya: a caminar per la muntanya
Anar a plaça: a comprar al mercat
En totes les construccions anteriors no volem dir anar a l'edifici (entès com a situacional). Venen tan d'antic que podem trobar una d'aquestes construccions en la nadala que diu "la mare de Déu quan era xiqueta anava a costura, a aprendre de lletra", quan costura era una escola de nenes petites.
Si hi esteu interessats, podeu llegir un article d'Eugeni S. Reig publicat a El Punt - Avui, sobre aquesta mena de construccions en valencià, clicant aquí.
Tercer, i segurament tres casos estrella de construccions sense article:
A casa; a taula, i a terra:
Anar a casa; ser a casa; a casa meva. En el cas de casa l'absència d'article obliga a mantenir el possessiu darrere, perquè si el poséssim davant hi hauríem d'afegir l'article.
Casa, és tractada pràcticament com a topònim: a prop de casa, dins de casa, des de casa, etc.
Amb taula passa com amb els primers exemples: taula sense article és quan està relacionada amb el lloc on es fan els àpats: ser a taula; seure a taula; parar taula.
Taula amb article no deixa de ser un lloc qualsevol on es poden deixar o fer coses: deixar les ulleres sobre la taula; fer els deures a la taula del menjador, etc.
I encara, trobem a terra, amb una certa idea de direcció o moviment:
Caure a terra, seure a terra, deixar-ho a terra; arrossegar-se per terra; volar arran de terra; però el terra d'una habitació.
En les següents fitxes de l'Optimot podreu ampliar la informació sobre unes quantes d'aquestes estructures:
Fitxa 7745/1 'Veniu a plaça' o 'Veniu a la plaça'? Expressions de lloc sense article
Fitxa 2437/3 'a taula' o 'a la taula'?
Fitxa 6724/3 'caure a terra' o 'caure al terra'? 'tirar a terra' o 'tirar al terra'?
Consorci per a la Normalització Lingüística
Contacte