El català, una estratègia de marca - Llengua i Empresa

Per a les grans marques, el català és uns aposta estratègica: defineix un ampli públic objectiu per al qual el simple ús del català ja és un reclam i genera interès. A més, l'ús del català permet segmentar, genera empatia i demostra un important grau de responsabilitat social per part de qualsevol empresa. Si des d'una perspectiva legal, cal utilitzar la llengua catalana per acomplir determinats preceptes del codi de consum, des d'un punt de vista de màrqueting, el català és una eina fonamental. 

Segons un estudi encarregat per la Direcció General de Política Lingüística, a Catalunya, al 67,9 % dels consumidors els agradaria que a l'atenció al públic i/o telefònic de les seves marques i botigues preferides pogués ser també en català. Aquest percentatge arriba a un 94,3 % entre la població que té com a llengua habitual el català. El català també obté una acceptació àmpliament majoritària en tots els altres elements analitzats, com ara les xarxes socials o l'etiquetatge.

Hi ha més de 4 milions de consumidors potencials que consideren l'atenció al públic en català com un valor afegit molt rellevant.
 

L'estratègia Emmarca't -impulsada per la Direcció General de Política Lingüística- pretén acostar el català a les grans marques utilitzant les mateixes estratègies de màrqueting que utilitzen i que es basen, fonamentalment, en la proximitat i satisfacció dels seus públics objectius.

L'anàlisi de les llengües respecte al web i a l'atenció telefònica en les marques amb més notorietat a Catalunya ofereix un panorama variable pel que fa a l'ús del català.

Un aspecte destacable és el fet que aquelles empreses i multinacionals que tenen la seva seu a Barcelona o Catalunya tenen, de mitjana, un ús més habitual del català en els seus webs i centres d'atenció telefònica. Conviure amb la realitat catalana i veure-la de prop genera un millor coneixement d'aquesta i, en conseqüència, menys reticències a l'hora d'emprar-la de manera natural en els àmbits de comunicació d'aquestes empreses.
​

De les dades també es desprèn que és més fàcil trobar el català en les pàgines web o en l'atenció telefònica com a opció secundària més que no pas que com a llengua per defecte.