Moltes vegades, a l'hora d'escriure em, hem o amb se'ns plantegen dubtes ja que són mots que gairebé sonen igual (són les paraules homòfones, que es pronuncien igual però s'escriuen i tenen significats diferents). A més, com que totes són correctes, els verificadors ortogràfics dels programes de tractament de textos no les marquen com a error.
Aquí teniu alguns consells que us ajudaran a escollir la paraula adequada:
- Em és un pronom de primera persona del singular (que equival a la construcció 'a mi'). Sempre va davant d'un verb (amb consonant inicial).
Exemple: "Em plau convocar-vos a la propera reunió de l'equip directiu."
"Què em cal saber per fer la prova d'accés?"
- Hem és una forma del verb haver (1a persona del plural del present d'indicatiu). Sempre va seguida d'un participi o de la preposició de seguida d'un infinitiu.
Exemple: "Avui hem hagut de justificar totes les despeses."
"Abans d'enviar la convocatòria hem de saber l'ordre del dia."
- Amb és una preposició que serveix per introduir un complement que indica companyia o relació, contacte, disposició anímica, mitjà, adequació, etc.
Exemple: "Tothom us escolta amb molt d'interès."
"Aniran a Brussel·les amb avió."
Consorci per a la Normalització Lingüística
Contacte