A propòsit de la conferència de Neus Nogué al CNL L'Heura sobre la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC - L'Heura Digital

Encara sobre la GIEC, direu. Doncs, sí!, en els Apunts de setembre, octubre i novembre d'aquest curs ja us vam avançar que n'aniríem parlant.

En aquest número ho fem perquè, el dimecres 22 de febrer, la professora de la Universitat de Barcelona Neus Nogué va venir al CNL L'Heura a fer la conferència titulada "La Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC". Nogué va estructurar la seva intervenció en 1) Antecedents; 2) Els retocs en l'ortografia; 3) Característiques generals de la GIEC; 4) Exemples, i 5) Comentaris finals.

Abans d'entrar en matèria va tenir un record emotiu per al lingüista Joan Solà, el qual podríem considerar com a alma mater d'aquesta obra.

Primer de tot, doncs, va fer un recorregut per les obres prescriptives publicades fins als nostres dies, és a dir: de les  Normes ortogràfiques, de 1913, a l'Ortografia catalana, de 2017; de la Gramàtica catalana, de 1918/1933, a la Gramàtica de la llengua catalana, de 2016; del Diccionari general de la llengua catalana, de 1932, al Diccionari de la llengua catalana, de 1995/2007.

Seguidament va fer un apunt sobre els retocs en l'ortografia i va voler fer èmfasi en el terme retocs, atès que es tracta d'això, no pas d'una nova ortografia, ni tan sols de canvis que obliguin l'usuari a fer-ne un reaprenentatge. Va parlar dels famosos 15 diacrítics, de canvis en l'ús d'alguns guionets: ex-directora general; duplicacions d'erres en alguns compostos: arrítmia, ornitorrinc; i introducció d'alguns apòstrofs que fins ara no es posaven: l'anormalitat¸l'agramaticalitat, per exemple.

L'anàlisi d'alguns aspectes de la Gramàtica la va precedir quatre pinzellades sobre el tarannà, el to i la intenció de l'obra. Va remarcar que era una obra per al segle xxi, que va molt més enllà del concepte clàssic de correcte/incorrecte substituït ara per un adequat/inadequat. Aquest tractament demana també que els aspectes tractats vagin de la descripció a la prescripció, que es tingui en compte la variació geogràfica, i també els registres (informal/formal, oral/escrit, espontani/elaborat, general/especialitzat). La suma de tots aquests aspectes representa un canvi realment important en la concepció de la norma.

D'exemples per il·lustrar aquesta descripció en va presentar cinc:

i) Perífrasis d'obligació (haver de)

ii) Duplicació del pronom li

iii) Preposicions per i per a davant d'infinitiu de finalitat i en altres usos

iv) Un cas de concordança

v) Locucions diverses

Un altre dels elements que Neus Nogué en va destacar va ser l'estil expositiu clar i natural i el fet que els exemples siguin normals, és a dir, que els parlants s'hi vegin reflectits i els puguin reconèixer com a propis.

Per acabar va anunciar que aviat estarà disponible la Gramàtica essencial de la llengua catalana, pensada per a usuaris no especialistes, que es podrà consultar en línia.

I finalment, Neus Nogué, a qui podeu seguir al seu blog En altres paraules, va recomanar una sèrie d'enllaços al blog Retrucs, de la UB, que podeu trobar en l'entrada Adeu a l'antiga ortografia; d'entre aquests enllaços va destacar el Diccionari d'exclusions per al Word: es tracta d'una eina que deixa de marcar com a correctes els mots que han canviat en la nova ortografia.

Si a l'inici Neus Nogué va tenir un record per a Joan Solà, va cloure amb un record per a Pompeu Fabra, el qual sarcàsticament feia broma sobre les dificultats d'introduir canvis en les normes ortogràfiques: "(...)imagineu què hauria passat si s'hagués aconseguit la supressió absoluta de la h, que és una lletra que fa dos mil anys que no es pronuncia".

En el PDF que teniu enllaçat més avall hi trobareu la presentació que va acompanyar aquesta xerrada amb els exemples detallats.

 

Enllaços relacionats

• Adjunt1