El treball que desenvolupen els dinamitzadors del Voluntariat per la llengua (els tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística encarregats de formar les parelles lingüístiques i donar-los suport arreu de Catalunya) té molts punts en comú amb el que duen a terme els educadors socials.
Ambdós col·lectius (de manera directa o indirecta) busquen la millora de les oportunitats socials i laborals, d'oci o de participació social de les persones que atenen. Ambdós promouen l'enriquiment cultural i personal i, en ocasions, la integració i la reinserció social. Aquesta dinàmica es produeix en el cas del Voluntariat per la llengua (VxL) perquè, a més de ser un programa de foment de l'ús del català, la fórmula de parelles lingüístiques, el treball en diversos àmbits (amb persones internes a centres penitenciaris, amb discapacitat intel·lectual o de diferents confessions religioses, per exemple) i les múltiples activitats que s'ofereixen fomenten la cohesió social.
És per això que, des del VxL es va pensar que podria ser interessant que els educadors socials coneguessin el programa, les seves possibilitats i els resultats obtinguts després de 13 anys d'actuació amb més de 100.000 parelles lingüístiques creades.
Aquest és l'article que s'ha publicat al blog del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya: La llengua, un aprenentatge que millora les condicions per a les persones: Voluntariat per la llengua, una eina de transformació social.
Us heu plantejat mai els avantatges que pot tenir per a una persona saber parlar la llengua del país que l'acull? Des del Voluntariat per la llengua (VxL), ja fa 13 anys que constatem com pot canviar la vida de les persones que passen pel programa.
Parlem de voluntaris que utilitzen habitualment el català i d'aprenents que necessiten practicar-lo. El que fan és trobar-se com a parella lingüística una hora a la setmana a l'hora i el lloc que els va bé per conversar. L'objectiu primer (però no l'únic, com ja veureu) és que els aprenents millorin la fluïdesa i perdin la vergonya a fer servir una llengua que no és la seva.
A partir d'aquesta idea bàsica, les dinàmiques que s'estableixen ens fan veure que l'aprenentatge de la llengua és en moltes ocasions el vehicle per promoure tant l'enriquiment cultural i personal com la integració o, fins i tot, la reinserció social.
El fet que l'únic requisit per participar en el VxL sigui ser major d'edat i parlar català (si es vol ser voluntari) o tenir-ne coneixements bàsics i necessitar millorar-ne la parla (si es vol ser aprenent), fa que qualsevol persona pugui fer-ho independentment de les seves capacitats o situació social (interns a presons, discapacitats o malalts mentals, persones amb baix nivell cultural o econòmic, persones grans amb mobilitat reduïda, etc.). És amb totes aquestes persones de col·lectius específics (algunes d'elles en situació de marginació) que els dinamitzadors del Voluntariat per la llengua també treballen (sovint, en col·laboració amb professionals com ara educadors socials, de diferents entitats o organismes) per formar el que anomenem parelles lingüístiques de diferents àmbits (justícia, diversitat funcional o religiosa, sanitat, empresa, esport o món educatiu i cultural).
En tots els casos, i en especial en alguns d'aquests àmbits, la formació de parelles lingüístiques realça valors com ara el respecte, la mútua coneixença o la desconstrucció de prejudicis, amb els consegüents efectes positius per a les persones.
Tenir com a parella lingüística una persona que potser mai no haguessis conegut d'una altra manera pot portar a la descoberta de nous interessos, a l'intercanvi de coneixements de caire divers. Parlar la llengua del país vol dir per a molts aprenents millorar les seves oportunitats laborals i socials, d'oci o de participació social.
El programa, que impulsa la Direcció General de Política Lingüística i gestiona el Consorci per a la Normalització Lingüística arreu del país, permet, a més, que aquesta millora de les capacitats lingüístiques es pugui fer de manera gratuïta i en un context relaxat, distès, no formal i que el contacte directe, de persona a persona, que s'estableix amb la parella lingüística desemboqui de vegades en la incorporació de l'aprenent en xarxes socials diferents de les que li són habituals.
A més de les trobades amb la parella, la possibilitat que s'ofereix de gaudir d'activitats que els dinamitzadors organitzen (sovint en col·laboració amb entitats i establiments), permet als participants conèixer millor el seu entorn, els serveis propers, la cultura, la història o l'activitat social del país. Aprenents i voluntaris tenen un carnet de VxL amb avantatges i, en acabar les trobades, reben un certificat de participació en el programa que poden incorporar al currículum.
Amb més de 100.000 parelles lingüístiques formades des que es va posar en marxa, l'èxit del VxL no és només quantitatiu. Més de 300 aprenents han fet ja de voluntaris un cop han assolit prou nivell de català com per fer-ho. Cada cop hi ha més aprenents que condueixen activitats per a la resta del col·lectiu sobre temes que coneixen i volen compartir, amb la reafirmació i el reconeixement social en el procés de l'aprenentatge de la llengua que això suposa. Tenim persones amb síndrome de Down, per exemple, que tenen la satisfacció de fer de voluntàries i que ho poden fer senzillament perquè el català és la seva llengua materna, independentment de les seves circumstàncies.
El protagonisme que volem donar als participants també és clau en la creació de rols diferents. En aquest sentit, tenim aprenents que participen en actes institucionals (com ara el Dia Mundial de la Poesia o Sant Jordi) o en programes de ràdio i televisió o entrevistes en la premsa escrita per poder mostrar públicament que parlen català; reconeixem l'esforç que han fet en actes públics d'entrega de diplomes o certificats i els donem veu en el blog del VxL perquè ens expliquin les seves experiències o puguin agrair als voluntaris el temps que els han dedicat.
Des del Voluntariat per la llengua, sabem que treballar per la promoció cultural i social de les persones i per la cohesió social no és una tasca que es pugui fer en solitari. És per això que treballem en xarxa amb diferents agents socials i és per això que us animem que proposeu a les persones amb qui treballeu que participin en el Voluntariat per la llengua com a voluntàries o com a aprenentes i que contacteu amb nosaltres per explorar formes de col·laboració.
Consorci per a la Normalització Lingüística
Contacte