No us penseu pas que parlarem de peixos, de pel·lícules o de cinema d'animació. Parlarem de complements directes i de la preposició que, malauradament, de vegades els introdueix.
Un dels errors més freqüents en escrits en català és l'ús abusiu de la preposició a davant de complement directe.
Vegem-ne alguns casos d'exemples extrets de produccions escrites d'alumnes del CNL L'Heura:
a) Aquest currículum ocult estableix etiquetes morals que limiten als homes i a les dones.
b) L'educació, doncs, té la clau per aconseguir el canvi desitjat, per ajudar a nens i nenes a desenvolupar-se.
c) S'ha de tractar a la persona amb respecte.
d) M'agradaria encoratjar a les persones grans a participar activament en la societat.
En tots aquests exemples el complement introduït per la preposició a és un complement directe, o sigui:
En a) als homes i a les dones; en b) a nens i nenes; a c) a la persona, i a d) a les persones grans.
I tots aquests casos considerarem que es tracta d'un error.
Vegem què en deia Fabra a la gramàtica pòstuma, de 1956:
Per tant, tret de les comparatives amb omissió de verb i davant la presència d'un pronom fort o l'un i altre, per introduir el complement directe no farem servir preposició de cap mena.
En els exemples anteriors, per tant, hauríem de dir:
En a) els homes i les dones; en b) nens i nenes; a c) la persona, i a d) les persones grans.
Mirem d'assajar una petita explicació sobre un possible perquè d'aquest error. En castellà, el complement directe generalment, com en català, tampoc no porta preposició, però sí que ho fa quan el complement directe de 3a persona és una persona. En català, en canvi, la gramàtica no distingeix si el CD és animat o no ho és. D'aquí que la substitució pronominal del castellà també hagi virat de lo/la a le. Però això ja són figues d'un altre paner.
Com podem detectar que realment es tracta d'un complement directe?
1. El complement directe respon a la pregunta "què?, o qui?" (pregunta sobre qui o què recau l'acció verbal).
2. Podem passar la frase a passiva: "la persona ha de ser tractada amb respecte".
3. I finalment, fer una substitució pronominal, en una oració paral·lela: "tractar la persona: tractar-la; en aquesta cas el pronom la ens revela de manera evident que es tracta d'un complement directe.
Ras i curt, el complement directe és un complement que no va introduït per cap preposició. Només en comptades circumstàncies demana una a, però com a norma general podem establir que no en porta; com a Buscant en Nemo, i a Buscant la Dory, que justament s'acaba d'estrenar a les nostres pantalles, en català i sense preposició, és clar!
Referència: Fabra, Pompeu. Gramàtica catalana. Editorial Teide. Barcelona, 1956
Consorci per a la Normalització Lingüística
Contacte